La trampa

La trampa
Il bidone
	Fitxer:Ilbidone.jpg
Fitxa
Direcció	Federico Fellini
Protagonistes	Broderick Crawford; Richard Basehart; Giulietta Masina; Franco Fabrizi; Lorella De Luca; Riccardo Garrone; Xenia Valderi; Mario Passante; Irene Cefaro; Gino Buzzanca; Maria Zanoli
Director artístic	Dario Cecchi
Dissenyador de producció	Dario Cecchi
Guió	Federico Fellini, Tullio Pinelli i Ennio Flaiano
Música	Nino Rota
Fotografia	Otello Martelli
Muntatge	Mario Serandrei, Giuseppe Vari
Vestuari	Dario Cecchi
Productora	Titanus
Distribuïdor	Titanus i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1955
Durada	100 minuts
Idioma original	Italià
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	Drama
Lloc de la narració	Roma

La trampa (en italià Il bidone) és una pel·lícula italiana dirigida per Federico Fellini el 1955. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Tres estafadors tenen una afició favorita: disfressar-se d'homes d'església per enganyar les seves víctimes. El més gran és atrapat pel seu passat familiar mentre es comença a cansar del seu estil de vida. L'hora de l'última estafa s’acosta.^[2]

Producció

Una part de la pel·lícula ha estat rodada a Marino, als Castells Romani, durant la Sagra del Raïm.

La pel·lícula devia tenir com a protagonista Humphrey Bogart però, quan el van convocar els productors, l'actor era ja malalt de càncer (va morir dos anys després, el 1957) i Fellini va triar Broderick Crawford, guanyador d'un premi Oscar el 1949.

Crítica

Guio Aristarco en Cinema Nuovo del 25 setembre 1955: «El crepuscolarisme de Fellini, els motius sempre iguals de la seva metafísica i del seu simbolisme, la seva participació episòdica a la realitat, fragmentaria, solament en part nodrida d'elements i actituds reals, denuncien encara més, aquesta vegada, la manca de sinceritat esmentada. La pel·lícula apareix gairebé prefabricada: s'hi retroben els mateixos components, també formals, de les precedents obres, anàlogues seqüències, el plorar del nen o el cavall de la Strada, aquell vagabondeig nocturn, la festa. Picasso parla i fa com Matto, i Iris la seva dona té els moviments i el to de Gelsomina».