Laia Abril

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaia Abril
Biografia
Naixement1986 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentre Internacional de Fotografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista, fotògrafa Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt conceptual Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc weblaiaabril.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): laiaabril Modifica el valor a Wikidata

Laia Abril (Barcelona, 1986) és una fotògrafa, escriptora i artista multimèdia, amb una obra que documenta qüestions socials i culturals d'arreu del món, i especialment les relacionades amb la sexualitat, el cos, la psicologia i els drets de les dones, i amb les que comporten discriminació o sofriment.[1][2][3]

És professora a la Universitat d’Art i Disseny de Lucerna.[4]

Biografia[modifica]

Abril va néixer a Barcelona el 1986, on al 2008 es va llicenciar en periodisme a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL.[5] Es va traslladar a Nova York per estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia. El 2009 es va matricular al centre de recerca Fabrica, residència artística de Benetton a Itàlia, on va treballar com a fotògrafa i consultora fotogràfica a la revista Colors durant quatre anys.[6]

Des de l'abril del 2010 ha estat treballant en projectes que exploren el tema dels trastorns alimentaris i ha realitzat treballs com el curt «A Bad Day», el qual tracta sobre una noia jove que lluita contra la bulímia; Thinspiration, la qual explora l'ús de la fotografia en llocs web que promouen l'anorèxia nerviosa, i The Epilogue (2014), que documenta les víctimes indirectes dels trastorns alimentaris, a través de la història de la família Robinson i les conseqüències de la mort de Cammy Robinson a causa de la bulímia.[7][8]

El crític Sean O'Hagan va escriure a The Guardian sobre The Epilogue que "és un llibre ombrívol i emotiu... dens i gratificant... A vegades, la seva lectura és dolorosa, per aquest motiu a vegades l'he de deixar per prendre un respir. Però sempre hi acabo tornant". The Epilogue va ser seleccionat per a la categoria de Primer PhotoBook de la Paris Photo-Aperture Foundation PhotoBook Awards el 2014.[9][3]

Els seus altres projectes inclouen Femme Love, basat en una comunitat lesbiana jove a Brooklyn; Last Cabaret, basat en un club de sexe a Barcelona, i The Asexuals Projecte, una pel·lícula documental sobre la asexualitat.[10]

Ha exposat un dels seus grans projectes, «A History of Misogyny» (Història de la misogínia), en més de quinze països. Trobem les seves fotografies en col·leccions internacionals com les del Centre Pompidou i el Fons Regional d'Art Contemporani de França (FRAC), el Museu de l'Elysée o el Fotomuseum Winterthur -aquests a Suïssa-, el Victoria & Albert Museum de Londres o el Museu Nacional d'Art de Catalunya.[4]

Reconeixements[modifica]

Ha guanyat el Premi de la Photo Madame Figaro 2016 d'Arles, el premi FOAM Paul Huf 2020 a Amsterdam, la medalla Hood 2022 a Londres i el premi Shpilman 2023.[4]

Al 2023 ha estat guardonada pel Ministeri de Cultura i Esport espanyol amb el Premi Nacional de Fotografia 2023, que reconeix la seva recerca artística.[1][5]

Publicacions[modifica]

  • Thinspiration. Self-published zine, 2012.[11]
  • L'Epíleg. Stockport: Dewi Lewis, 2014. Dissenyat en col·laboració amb el director d'art Ramon Pez.[12]
  • Tediousphilia. Lausana: Musée de l'Élysée, 2014. Dissenyat en col·laboració amb el director d'art Ramon Pez.[13]
  • Laia Abril. PHotoBolsillo. Madrid: La Fabrica, 2016.[n 1][14]
  • Lobismuller. Ciutat de Mèxic; Barcelona: RM d'Editorial, 2016. Amb un text d'Abril dissenyat en col·laboració amb el director d'art Ramon Pez.[15]
  • A History of Misogyny, Chapter One: On Abortion (Dewi Lewis, 2018).[4]
  • On Rape (Dewi Lewis, 2022).[4]

Publicacions amb altres[modifica]

  • Fenómeno Fotolibro Ciutat de Mèxic.[16]
  • El Correu-condició fotogràfica per Joan Fontcuberta. Montreal: Mois de la Foto, 2015.
  • Sota 35 Madrid: Ivorypress, 2015.[17]
  • Diccionario de Fotógrafos Españoles. Madrid: La Fabrica, 2014.
  • Des d'aquí Damunt. Madrid: RM, 2013. Catàleg d'exposició per Des d'aquí Damunt, Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, curador Joan Fontcuberta, Erik Kessels, Martin Parr, Joachim Schmid i Clément Chéroux.[n 2][18]
  • El Afronauts per Cristina de Middel. Self-Va publicar 2012. Direcció creativa i editant en col·laboració amb Ramon Pez.[19]

Exposicions col·lectives o exposicions durant festivals[modifica]

Aquesta és una selecció d'algunes de les exposicions en les quals ha participat:

  • Damunt Identitat, Galeria Sous Les Etoiles, Nova York, 10 setembre 2014 – 25 octubre 2014. Amb Jen Davis, Olya Ivanova, Lindsay Morris i Chris Rijksen.[20]
  • Fotografia 2.0, PHotoEspaña, Madrid, juny 2014. Comissariada per Joan Fontcuberta. Amb Diego Collado, Pablo Chacón, Manuel Fernández, Miguel Ángel García, Alejandro Guijarro, Albert Gusi, Juana Fantasma, Roc Herms, Darius Koehli, Reinaldo Loureiro, Daniel Mayrit, Oscar Monzón, Noelia Pérez, Jordi Pou, Arturo Rodríguez, Txema Salvans, Miguel Ángel Tornero, Jon Uriarte i Fosi Vegue.[21]
  • Una Història de Misogínia, Capítol Un: Damunt Avortament, Rencontres d'Arles, Arles, França, 2016.[22]

Premis[modifica]

  • 2023: Premi Nacional de Fotografia d'Espanya[23]
  • 2017: Premi Visionary Tim Hetherington del Tim Hetherington Trust, per A History Of Misogyny, chapter two: On Hysteria [24]
  • 2017: Premi Catchlight, per A History Of Misogyny, chapter two: On Hysteria.[25]
  • 2016: Premi Madame Figaro per l'exposició a Arles A History Of Misogyny, chapter one: On Abortion.[26]
  • 2015: Premi Imatges Festival Book per Lobismuller.[27]
  • 2014: Premi Paris Photo-Aperture Book per The Epilogue.[28]

Col·lecció pública[modifica]

  • Fotomuseum Winterthur, Winterthur, Suïssa.[29]

Notes[modifica]

  1. ↑ No ha de ser confós amb el Centre de Recerca Fabrica de Itàlia, en el qual estava inscrit.
  2. ↑ El catàleg de From Here On es reprodueix aquí

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «La periodista col·legiada Laia Abril, Premi Nacional de Fotografia 2023 | Col·legi de Periodistes de Catalunya». [Consulta: 5 gener 2024].
  2. ↑ Holland, Claire «The best photography books out now». The Daily Telegraph, 13-10-2014 [Consulta: 14 novembre 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 O'Hagan, Sean «'I don't know how to get better': Laia Abril shows the hell of eating disorders». The Guardian, 26-08-2014 [Consulta: 13 octubre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Laia Abril». CCCB. [Consulta: 5 gener 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «La alumni Laia Abril gana el Premio Nacional de Fotografía». Universitat Ramon Llull, 26-09-2023. [Consulta: gener 2024].
  6. ↑ «Laia Abril | Contributors | COLORS Magazine» (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2018].
  7. ↑ Colberg, Jörg. «Laia Abril – The Epilogue», 08-09-2014. [Consulta: 14 novembre 2014].
  8. ↑ Cresswell, Joanna. «The Epilogue: Laia Abril Arxivat 2014-11-11 a Wayback Machine.». The Photographers' Gallery, 01-10-2014. [Consulta: 14 novembre 2014].
  9. ↑ «First Photobook Shortlist: The Epilogue Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine.». Paris Photo. [Consulta: 15 novembre 2014].
  10. ↑ Brotons, David Penuela & Guillermo. «Asexuals -» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-03-26. [Consulta: 6 juliol 2018].
  11. ↑ «Laia Abril – II Chapter on Eating Disorders ‘Thinspiration'» (en anglès). burn magazine, 25-06-2012.
  12. ↑ Laia,, Abril,. The Epilogue. ISBN 9781907893544. 
  13. ↑ Tediousphilia. Lausanne: Musée de l'Elysée, 2014. ISBN 9782883501058. 
  14. ↑ Laia., Abril,. Laia Abril : decidida a transgredir las normas. ISBN 9788416248605. 
  15. ↑ Laia,, Abril,. Lobismuller. ISBN 9788416282647. 
  16. ↑ «La fotografía que narra | CCCB Veus» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 juliol 2018].
  17. ↑ «Under 35 - Ivorypress» (en castellà). Ivorypress.
  18. ↑ «Biografia Laia Abril :: Revista Sobre Fotografia.» (en castellà). [Consulta: 6 juliol 2018].
  19. ↑ «The Afronauts». [Consulta: 6 juliol 2018].
  20. ↑ «On Identity». Gallery Sous Les Etoiles. [Consulta: 14 novembre 2014].
  21. ↑ «Clase Magistral con Joan Fontcuberta Arxivat 2014-07-03 a Wayback Machine.». Gallery Sous Les Etoiles. [Consulta: 14 novembre 2014].
  22. ↑ O'Hagan, Sean «Les Rencontres d'Arles 2016 review – twin towers and sub-Saharan slums». The Guardian, 12-07-2016 [Consulta: 12 setembre 2016].
  23. ↑ País, El. «Laia Abril gana el Premio Nacional de Fotografía» (en castellà), 14-09-2023. [Consulta: 18 setembre 2023].
  24. ↑ «Tim Hetherington Trust | Visionary Award 2017 Nominees: Laia Abril 12th April 2017». Tim Hetherington Trust.
  25. ↑ «The CatchLight Fellowship - A Closer Look at the Finalists» (en anglès). CatchLight.
  26. ↑ «Prix de la Photo Madame Figaro - Arles 2016 : Laia Abril, première lauréate» (en francès). Madame Figaro.
  27. ↑ ergopix.com «Laia Abril - Images.ch» (en anglès). Images.ch. Arxivat de l'original el 2017-05-10 [Consulta: 12 juliol 2017].
  28. ↑ «The PhotoBook Awards 2014 Short List - Aperture NY» (en anglès). Aperture Foundation NY.
  29. ↑ «Collection Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine.». Fotomuseum Winterthur. [Consulta: 14 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laia_Abril&oldid=32906395»