Le Seuil du vide

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLe Seuil du vide
le Seuil du vide Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-François Davy Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Catherine Rich
Claude Melki
Georgette Anys
Jean Droze
Jean Servais
Michel Lemoine
Paul Pavel
Philippe Gasté
Pierre Vaneck
Roger Lumont
Roland Topor Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGuy Neyrac
GuióJean-François Davy, Alain Gerber i André Ruellan Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJack Arel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDominique Brabant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNatalie Perrey Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1974 Modifica el valor a Wikidata
Durada71 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció especulativa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0228838 Filmaffinity: 698720 Allocine: 114827 Letterboxd: threshold-of-the-void Allmovie: v155265 TMDB.org: 134206 Modifica el valor a Wikidata

Le Seuil du vide és una pel·lícula de cinema fantàstic francesa de Jean-François Davy, produïda el 1971 però estrenada el 1974, amb un guió basat en la novel·la d'André Ruellan.[1][2]

Sinopsi[modifica]

Wanda, una jove pintora, marxa a París per fer carrera. Una anciana li ofereix llogar un pis. És una petita habitació moblada amb una porta tancada. Aconsegueix obrir la porta, però es pregunta si són somnis, visions o realitat.

Un galerista li proposa exposar els seus quadres. Ell la convida a una festa on pot conèixer gent i fer amics. Però aquesta festa és una mena de ball de disfresses estrany en un castell. Wanda és segrestada, es desperta i fuig del castell.

Repartiment[modifica]

Comentari[modifica]

Le Seuil du vide s'ha comparat amb pel·lícules de Roman Polanski com ara La llavor del diable o Le Locataire (de Roland Topor, que fa una aparició a Le Seuil du vide).

El director va fer llegir el guió a Arletty, a qui volia veure actuar a la pel·lícula. Tot i les nombroses trobades, això no passa. En aquesta etapa de la seva vida, Arlette encara volia semblar una actriu, tot i que havia deixat d'actuar, explica.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Le Seuil du vide a telerama.fr
  2. ↑ Le Seuil du vide a senscritique.com
  3. ↑ Adrien Gombeaud, « Merci qui ? Merci Davy », Vanity Fair n°46, mai 2017, pages 116-123.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Le_Seuil_du_vide&oldid=31070356»