Liguowuïta
 Liguowuïta | |
|---|---|
.png)  | |
| Fórmula química | WO₃ |
| Localitat tipus | Nanyang, Comtat de Huaping, Lijiang, Yunnan, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7:3258(2) Å; b = 7:5477(2) Å; c = 7:7113(2) Å; β = 90,678(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc verdós |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 7,22 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2020-097 |
| Símbol | Lgw |
| Referències | [1] |
La liguowuïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al subgrup de la liguowuïta. Rep el nom en honor a Li Guowu (李国武) (1964–) de la Universitat de Geociències de la Xina, a Pequín, en reconeixement a les seves grans contribucions a la recerca de nous minerals.
Característiques[modifica]
La liguowuïta és un òxid de fórmula química WO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, sent publicada l'any 2022.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu Geològic de la Xina, a Beijing (República Popular de la Xina), amb el número de catàleg: 16121, i al laboratori d'estructura cristal·lina de l'institut de recerca científica de la Universitat de Geociències de la Xina, a Beijing, amb el número de catàleg: ny-5-3.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Nanyang, dins el comtat de Huaping (Lijiang, República Popular de la Xina), on es troba en forma de cristalls prismàtics, d'entre 0,05 a 0,1 mm de diàmetre. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liguowuïta |
- ↑ «Liguowuite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Xue, Yuan; Sun, Ningyue; He, Hongping; Chen, Aiqing; Yang, Yiping «Liguowuite, WO3, a new member of the A-site vacant perovskite type minerals from the Panzhihua–Xichang region, China». European Journal of Mineralogy, 34, 1, 08-02-2022, pàg. 95–108. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-34-95-2022 [Consulta: 13 octubre 2022].