Lily Bienvenu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLily Bienvenu
Biografia
Naixement22 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1998 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Angoulins (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, compositora Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 2B7C741EPFwSAhhn9bIcAu iTunes: 273384932 Discogs: 4579056 Allmusic: mn0002195587 Deezer: 5612803 Modifica el valor a Wikidata

Lily Bienvenu (la Haia, 22 d'abril de 1920 - Angoulins, 6 d'abril de 1998) va ser una pianista i compositora francesa.

Biografia[modifica]

Alice Hubertine (coneguda com Lily) Bienvenu va néixer el 22 d'abril de 1920 a la Haia,[1] en una família de músics.[2] El seu pare, Marcel Bienvenu, era violinista i la seva mare, Alice Jourdain, pianista.[3]

Lily va començar els seus estudis musicals al Conservatori de Nantes obtenint, als tretze anys, un primer premi de piano. Després es va perfeccionar al Conservatori de París, a la classe de piano de Magda Tagliaferro, i també va estudiar harmonia, composició i història de la música amb Simone Plé-Caussade, Tony Aubin i Norbert Dufourq.[2]

Graduada l'any 1947, va començar la carrera de pianista i va participar en les gires de les Joventuts Musicals de França.[1] Es va convertir en una pianista acompanyant[4] i, a partir dels anys 1970, va ser professora al Conservatori de La Rochelle.[3]

Va morir a Angoulins, a Charente-Maritime, el 6 d'abril de 1998.[5]

Com a compositora, Lily Bienvenu fou autora de nombroses peces que barregen diversos gèneres: peces per a piano, melodies, música de cambra, obres simfòniques amb o sense solistes i música coral amb o sense orquestra.[3]

Obres[modifica]

Entre les seves composicions, en destaquem:

  • Sonata per a violoncel i piano, dedicada a Maurice Maréchal,[6] estrenada l'any 1949 al Triptyque[7]
  • Sonata per a violí i piano, estrenada l'any 1952 al Triptyque[6]
  • Mère, cicle de melodies, encàrrec estatal estrenat l'any 1953:[6] versió per a veu i piano estrenada a la Société Nationale de Musique, versió amb orquestra estrenada per l'Orquestra Nacional de França sota la direcció de Désiré-Émile Inghelbrecht el 7 de juliol de 1955[6]
  • Wolfgang, Amadeo, sur Mozart, concert per a piano i orquestra amb el nom de Mozart, estrenat per Lily Bienvenu amb l'Orquestra Nacional, sota la direcció d'Inghelbrecht, al Théâtre des Champs-Élysées el 1958[8]
  • Les Cinq sens, suite per a piano estrenada l'any 1961 al Triptyque[6]
  • Pastorale (inspirada en el nom de Francis Poulenc), per a flauta, violoncel i arpa, dedicada el 1964 al Trio Nordmann[8]
  • Cinc cançons franco-belgues, per a quartet vocal, poemes de Maurice Carême inspirats en cançons antigues franceses[6]
  • La vague et le géland, conte líric per a solistes, narrador, cors de nens i joves, ones de Martenot i orquestra de cambra, sobre un poema de Maurice Carême.[6] La partitura, estrenada el 13 de maig de 1973 la Maîtrise de Radio France i l'orquestra de cambra de l'ORTF, amb Jeanne Loriod, Georges Jollis i Nicole Binant, sota la direcció de Jacques Jouineau
  • Suite dinàmica per a piano, composta entre 1978 i 1980, encàrrec estatal estrenat a Tours el 1990[8]
  • Tonalitat blava, per a soprano i quartet de corda, poema de Jean-Michel Maulpoix, estrenat a Rennes el 1997[8]

Bibliografia[modifica]

  • Pierrette Germain, Lily Bienvenu, Association Femmes et Musique, Compositrices françaises au XXe siècle, vol. II, Sampzon, Delatour, 2014 (ISBN 978-2-7521-0240-9, présentation en ligne), p. 19-21.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Germain, 2014, p. 19.
  2. 2,0 2,1 Myriam Soumagnac. «Lily BIENVENU». Dictionnaire universel des créatrices. [Consulta: 6 juny 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Fonds Lily Bienvenu». archivesetmanuscrits.bnf.fr. [Consulta: 6 juny 2021].
  4. Germain, 2014, p. 19-20.
  5. «Bienvenu Dite Lily». deces.matchid.io. [Consulta: 6 juny 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Germain, 2014, p. 20.
  7. «Fonds Le Triptyque». archivesetmanuscrits.bnf.fr. [Consulta: 6 juny 2021].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Germain, 2014, p. 21.

Enllaços externs[modifica]