Linzhiïta
 Linzhiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeSi₂ |
| Epònim | Nyingchi (oc)  |
| Localitat tipus | Ofiolita de Luobusha, Prefectura de Shannan, Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BB.20 |
| Dana | 1.1.33.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 2,725(3) Å; c = 5,202(10) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P4/mmm (en) |
| Color | gris acer |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,972 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2010-011 |
| Símbol | Lzh |
| Referències | [1] |
La linzhiïta és un mineral de la classe dels elements natius. Va ser descrit inicialment sense aprovació com a ferdisilicita (FeSi₂), el primer membre de la sèrie d'aliatges entre silici i ferro; aquesta descripció inicial va ser l'any 1962 a càrrec de Gevork’yan. Va ser redefinit com a linzhiïta i aprovat per la IMA l'any 2010.[1]
Classificació[modifica]
A la classificació de Nickel-Strunz apareix classificat com a metall o aliatge intermetàl·lic i dins d'aquest grup com a silicur (1.BB.20). A la classificació de Dana apareix com a element natiu o aliatge i dins d'aquest grup com a metall (1.1.33.3).[1]
Característiques[modifica]
La linzhiïta és un mineral de fórmula química FeSi₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.[1]
Formació i jaciments[modifica]
Sol trobar-se com a grans irregulars d'entre 0,04 i 0,5 mm de diàmetre. Presenta intercreixements amb zangboïta i silici natiu. El context geològic on es troba a la localitat tipus és en una cromitita dins de l'ofiolita de Luobusha (Tibet).[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linzhiïta |
Bibliografia[modifica]
- Gevork’yan (1969): The occurrence of natural ferrosilicon in the northern Azov region. Dokl. Ahad. Nauk. SSSR.. 185, 4l6-418
- Jinsheng Wei, Zili Zheng, and Sisong Chen (1985): A study on ferdisilicite and its geological implications. Acta Mineralogica Sinica (2), 184-186.
- Xiongjian Hu (1991): A preliminary study on ferrosilicium from the Proterozoic, southwestern Zhejiang Province. Acta Mineralogica Sinica 11(3), 285-289 (in Chinese with English abstract).
- Jinsheng Wei, Zili Zheng, and Sisong Chen (1985): A study on ferdisilicite and its geological implications. Acta Mineralogica Sinica (2), 184-186.
- Li, G-W., et al.(2010) Linzhiite, IMA 2010-011. CNMNC Newsletter, June 2010, p.579; Mineralogical Magazine 74, 577-679.
- Li Guowu, Bai Wenji, Shi Nicheng, Fang Qinsong, Xiong Ming, Yang Jingsui, Ma Zhesheng, Rong He (2012): Linzhiite, FeSi2, a redefined and revalidated mineral species from Luobusha, Tibet, China. European Journal of Mineralogy, 24, 1047-1052.