Lluís de Bonnefoy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1815  Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 21 març 1887 (71 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, arqueòleg |
Lluís de Bonnefoy [nt 1] (Perpinyà, 9 de setembre del 1815 [1] - Tolosa de Llenguadoc, 21 de març del 1887) va ser un historiador rossellonès, conegut especialment per la recopilació que feu de l'Epigrafia nord-catalana.[2]
Biografia[modifica]
Procedia d'una família noble [nt 2] del Llenguadoc, amb abundoses connexions familiars; era oncle del futur polític Joseph de Gelcen. Després d'estudiar amb els jesuïtes a Pasaia (País Basc), Lluís de Bonnefoy tornà a la capital del Rosselló, on s'uní al grup d'historiadors vinculat al periòdic[3] Le Publicateur [nt 3] du Département des Pyrénées-Orientales. També es dedicà a l'estudi de la història local, i feu amistat amb Joan Baptista Renard de Saint-Malo, amb la filla del qual [nt 4] es casà el 1844. Continuà els estudis del sogre, i recorré exhaustivament els pobles de la Catalunya del Nord en cerca de tota mena d'inscripcions epigràfiques, que entre el 1856 i 1866 publicà en diversos lliuraments [5] al butlletí de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, entitat d'on n'era membre resident des del 1847. Soci de la Société Française d'Archéologie, en morir el 1887 n'era inspector divisionari[6] i el 1868 havia participat com a secretari general en la preparació del XXXVè Congrés arqueològic de França, que es feu a Perpinyà (i a Carcassona, Narbona i Besiers). A més de l'Epigraphie roussillonnaise, va ser autor d'alguns articles d'arqueologia.
L'ajuntament de Perpinyà li dedicà el 2011 [7] un carrer al barri de Sant Martí, a la promoció "Serrat d'en Vaquer".
Obres[modifica]
- «Autel de Pézilla». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 8, 1851, pàg. 175-179.
- Note de M. de Bonnefoy [sur le cloître des Carmes]. A: Congrès Archéologique de France XXXVe session. Séances générales tenues a Carcassonne, a Narbonne, a Perpignan, et a Béziers en 1868. París: Société Française d'Archéologie, 1869, p. 216-217.
- «Notes archéologiques sur Saint-Génis-des-Fontaines». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 8, 1851, pàg. 271-281.
- «Notes sur quelques monuments du Roussillon». Bulletin monumental, vol. 22, 1856, pàg. 379-396.
- Epigraphie roussillonnaise. Perpinyà: impr. de J.B. Alzine, 1856-1860. (edició facsímil: . Nimes: C. Lacour, 1997 (coll. Rediviva).[Enllaç no actiu]) [8]
- «Epigraphie roussillonnaise, ou recueil des inscriptions du département des Pyrénées-Orientales». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 10, 1856, pàg. 433-488.
- «Epigraphie roussillonnaise, ou recueil des inscriptions du département des Pyrénées-Orientales». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 11, 1858, pàg. 1-64.
- «Epigraphie roussillonnaise, ou recueil des inscriptions du département des Pyrénées-Orientales». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 12, 1860, pàg. 1-66.
- «Epigraphie roussillonnaise, ou recueil des inscriptions du département des Pyrénées-Orientales». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 14, 1866, pàg. 33-112.
- «Epigraphie roussillonnaise, ou recueil des inscriptions du département des Pyrénées-Orientales». Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, vol. 17, 1868, pàg. 101-168.
Bibliografia[modifica]
- Aragay Marín, Mariona. Lluís de Bonnefoy, 1816-1887. A Tudela i Penya, Montserrat; Izquierdo i Tugas, Pere (editors). La Nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga, 2011. ISBN 9788461509928.
- Capeille, Jean «Louis de Bonnefoy (1816-1887)». Journal Commercial Illustré des Pyrénées-Orientales, XXXVIII, 1899. Retrat
- «Lluís de Bonnefoy». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Notes[modifica]
- ↑ Louis, François, Pierre de noms de fonts
- ↑ El seu pare Jean-Félix de Bonnefoy (Castelnaudary, 17.5.1769 - ?) era cavaller de l'orde de Malta quan Napoleó Bonaparte expulsà de l'illa mediterrània els cavallers de l'orde. Jean de Bonnefoy s'establí a Perpinyà poc després, i al 1801 hi esposà la filla d'Albert de Collarès, darrer president del Consell Sobirà del Rosselló
- ↑ Le publicateur du Department des Pyrénées-Orientales, Feuille d'Affiches Judiciaires, d'Annoces et Avis divers; commerciale, industrielle, scientifique, littéraire, etc. aparegué per primera vegada el 4 de febrer del 1832, amb la direcció i impressió a la impremta-llibreria de J. Alzine, a Perpinyà. El Portaldigital de la Xarxa de biblioteques de Perpinyà permet accedir als números dels anys 1832-1837 digitalitzats [4]
- ↑ Del matrimoni amb Marie-Louise Renard de Saint-Malo tingué tres fills: Marie (1845-1915), Henry (1850- ?) i Laure[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «"Louis de Bonnefoy", a Geneanet» (en francès). [Consulta: 1r gener 2015].
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978) p. 71-72
- ↑ «Lluís de Bonnefoy». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «"Le Publicateur" 1832 digitalitzat». Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 1r gener 2015].
- ↑ Extensa crítica dels tres primers lliuraments: Guilhermy, F. de «Mémoires de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, tomes X, XI et XII». Revue des sociétés savantes des dèpartements, Deuxième série tome V, 1861 er Semestre, pàg. 417-418.
- ↑ Rivières, baron [Edmond] de «[Necrologie de Louis de Bonnefoy]». Bulletin Monumental, vol. 53, 1887, pàg. 226.
- ↑ «Séance Publique du Conseil Municipal de la Ville de Perpignan du Jeudi 3 Novembre 2011, al web municipal» (en francès). Arxivat de l'original el 8 de gener 2015. [Consulta: 1r gener 2015].
- ↑ «"Epigraphie roussillonnaise", digitalitzada a "Bordeaux 3"» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 1r gener 2015].