Lorenzenita
 Lorenzenita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂Ti₂(Si₂O₆)O₃ |
| Epònim | Johannes Theodor Lorenzen (en)  |
| Localitat tipus | Pegmatita Narssârssuk, Altiplà de Narsaarsuk, Igaliku, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.03 |
| Dana | 65.1.6.1 |
| Heys | 14.9.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,71 Å; b = 5,23 Å; c = 14,48 Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbcn |
| Color | marró-porpra clar, rosa clar a malva, marró a negre |
| Exfoliació | bona en {010} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | adamantina, vítria, submetàl·lica, mat |
| Color de la ratlla | blanc a marró clar |
| Densitat | 3,42 a 3,45 g/cm³ (mesurada); 3,44 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,910 a 1,950 nβ = 2,010 a 2,040 nγ = 2,030 a 2,060 |
| Birefringència | δ = 0,120 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 38° a 41°, calculat: 34° |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Impureses comunes | Zr, Al, Y, TR, La, Ce, Fe, Nb, Mn, Ca, Sr, F, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lrz |
| Referències | [1] |
La lorenzenita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Johannes Theodor Lorenzen (1855-1884), mineralogista danès.
Característiques[modifica]
La lorenzenita és un silicat de fórmula química Na₂Ti₂(Si₂O₆)O₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lorenzenita pertany a «09.DB - Inosilicats amb 2 cadenes senzilles periòdiques, Si₂O₆; minerals relacionats amb el piroxens» juntament amb els següents minerals: balifolita, carfolita, ferrocarfolita, magnesiocarfolita, potassiccarfolita, vanadiocarfolita, lintisita, punkaruaivita, eliseevita, kukisvumita, manganokukisvumita, vinogradovita, paravinogradovita, nchwaningita, plancheïta, shattuckita, aerinita i capranicaïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la Universitat de Copenhagen.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la pegmatita Narssârssuk, situada a l'altiplà de Narsaarsuk, a Igaliku (Kujalleq, Groenlàndia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció d'Oceania i l'Antàrtida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorenzenita |
- ↑ «Lorenzenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 gener 2020].