Punkaruaivita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPunkaruaivita
Fórmula químicaLiTi₂(HSi₄O₁₂)(OH)₂·H₂O
EpònimMount Malyi Punkaruaiv (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount Malyi Punkaruaiv (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DB.15
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 26,68 Å; b = 8,75 Å; c = 5,24 Å; β = 91,2°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/b *
Colorgroc marronós a incolor
Exfoliacióperfecta en {100}
Fracturaesglaonada/en forma d'esglaó
Tenacitatfràgil
Duresa4,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat2,60(5) g/cm³ (mesurada); 2,55 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,658(2) nβ = 1,696(2) nγ = 1,726(5)
Birefringènciaδ = 0,068
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 85° (5), calculat: 82°
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2008-018
Any d'aprovació2008
SímbolPka Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La punkaruaivita és un mineral de la classe dels silicats. Fou anomenada així per una de les tres localitats tipus que se li atribueixen: la muntanya Malyi Punkaruaiv de l'Oblast de Murmansk, Rússia.[1] El mineral es troba relacionat amb la l'eliseevita, la kukisvumita i la lintisita, de la qual és l'anàleg però amb absència de sodi.[2]

Característiques[modifica]

La punkaruaivita és un silicat de fórmula química LiTi₂(HSi₄O₁₂)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Generalment es troba en forma de cristalls prismàtic ben definits; aplanats en (100) i allargats en [001] tot formant agregats radials.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la punkaruaivita pertany a «09.DB - Inosilicats amb 2 cadenes senzilles periòdiques, Si₂O₆; minerals relacionats amb el piroxens» juntament amb els següents minerals: balifolita, carfolita, ferrocarfolita, magnesiocarfolita, potassiccarfolita, vanadiocarfolita, lorenzenita, lintisita, kukisvumita, eliseevita, manganokukisvumita, vinogradovita, paravinogradovita, nchwaningita, plancheïta, shattuckita, aerinita i capranicaïta.

Formació i jaciments[modifica]

El mineral presenta tres localitats tipus properes entre sí, fet que vol dir que per a determinar l'espècie mineral foren emprats espècimens procedents de diferents localitats.[3] Aquestes localitats són: el mont Eveslogchorr (massís de Khibini), el mont Alluaiv i el mont Malyi Punkaruaiv (districte de Lovozerski); tots tres situats a l'Oblast de Murmansk.[4]

En aquestes localitats -únics indrets on s'ha trobat el mineral-, els espèciments foren trobats en vetes de ussinguita, egirina i microclina en sienites nefelíniques.[4] La punkaruaivita es forma com a mineral hidrotermal d'última fase per alteració de titanosilicats primerencs (al mont Punkaruaiv)[2] i en foialites de natrolita i microclina (al mont Eveslogchorr); és considerat un mineral rar. S'associa a belovita-(Ce), chlakovita, ferronordita-(Ce), gmelenita-Ca, manganoneptunita, manganonordita-(Ce), esfalerita, ussinguita (al mont Punkaruaiv) i a belovita-(La), chivruaiïta, kuzmenkoïta-Mn, monazita-(La), murmanita, natrolita (al mont Eveslogschorr).[4]

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservat al museu de mineralogia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg; al museu de mineralogia i geologia de l'Institut Geològic de Kola i al Centre de Ciències de l'Acadèmia Russa de la Ciència.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Punkaruaivite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
  2. 2,0 2,1 «Punkaruaivite Mineral Data» (en anglès). Web Mineral. [Consulta: 28 desembre 2019].
  3. Yakovenchuk, Victor N.; Ivanyuk, Gregory Yu; Pakhomovsky, Yakov A.; Selivanova, Ekaterina A.; Men'Shikov, Yurii P. «PUNKARUAIVITE, LiTi2[Si4O11(OH)(OH)2·H2O, A NEW MINERAL SPECIES FROM HYDROTHERMAL ASSEMBLAGES, KHIBINY AND LOVOZERO ALKALINE MASSIFS, KOLA PENINSULA, RUSSIA]» (en anglès). The Canadian Mineralogist, 48, 1, 01-02-2010, pàg. 41–50. DOI: 10.3749/canmin.48.1.41. ISSN: 0008-4476.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Punkaruaivite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-05-07. [Consulta: 28 desembre 2019].