Louis Lefébure de Fourcy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 agost 1787 Port-au-Prince (Haití) |
| Mort | 12 març 1869 (81 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse[1] 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Tesi acadèmica | Équations générales du mouvement des fluides et application de ces équations à la théorie du son (1811) |
| Director de tesi | Sylvestre François Lacroix |
| Es coneix per | Llibres de text |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Liceu Louis-le-Grand École Polytechnique Universitat de París |
| Alumnes | Victor Hugo |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Enginyer militar |
| Família | |
| Família | Lefébure de Fourcy (en)  |
| Cònjuge | Marie Françoise Victoire Peyron |
| Fills | Michel-Eugene Lefébure de Fourcy Charles Lefébure de Fourcy |
| Cronologia | |
| 15 març 1869 | funeral (Sant Sulpici de París)
|
Premis Oficial de la Legió d'Honor | |
Louis Lefébure de Fourcy (Port-au-Prince, 25 d'agost de 1787 - París, 12 de març de 1869) fou un matemàtic francès, conegut pels seus llibres de text.
Vida i Obra[modifica]
Nascut al actual Haití (abans colònia francesa), marxa amb la seva mare a Nantes quan tenia dos o tres anys. El seu pare, arruïnat, morirà a Haití el 1794, sense haver tornat a veure la seva família. Estudia de becari al Col·legi de la Marina i les Colònies, fins que el 1803 ingressa a l'École Polytechnique. En graduar-se, entra a l'Escola d'Artilleria de Metz, però ho deixa aviat, ja que no té intenció de seguir la carrera militar.[2]
El 1807 comença la seva col·laboració com a professor ajudant a l'École Polytechnique que ja no deixarà fins a la seva jubilació, passant per diversos càrrecs docents.[3] També ho compagina amb classes de matemàtiques al Liceu Louis-le-Grand (on serà professor dels germans Eugene i Victor Hugo) i a la Facultat de Ciències de la universitat de París (a partir de 1825 com a suplent de Lacroix i com a titular a partir de la mort d'aquest el 1843).[4]
A partir de 1827 escriu una sèrie de manuals que es convertiran en estàndards surant tot el segle XIX: Leçons de géométrie analytique,[5] Traité de géométrie descriptive, Leçons d'algèbre,[6] Éléments de trigonométrie, Théories du plus grand commun diviseur algébrique et de l'élimination entre deux équations à deux inconnues.
El 1861 li concedeixen una jubilació no sol·licitada de l'École Polytecnique i el 1863 es jubila voluntàriament de la Facultat de Ciències. La seva dona, amb qui havia tingut dos fills, Michel-Eugene i Charles (que també seran destacats científics), mor l'any següent.[7]
Lefébure de Fourcy va morir el 1869, el seu elogi fúnebre al cementiri de Montparnasse el llegeix J.A. Serret.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Brasseur, Roland «Louis Lefébure de Fourcy» (en (francès)). Bulletin de l'Union des professeurs de spéciales, gener. ISSN: 1143-0559.
- Gilain, Christian. «Le théorème fondamental de l'algèbre et la théorie géométrique des nombres complexes au XIX siècle». A: Le nombre: une hydre à n visages (en (francès)). París: Éditions de la maison des sciences de l'homme, 1997, p. 51-74. ISBN 2-7351-0763-9.
- Grattan-Guinness, Ivor «The "Ecole Polytechnique", 1794-1850: Differences over Educational Purpose and Teaching Practice» (en (anglès)). The American Mathematical Monthly, Vol. 112, Num. 3, 2005, pàg. 233-250. ISSN: 0002-9890.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Lefébure de Fourcy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)