Macarena Gelman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMacarena Gelman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Macarena Gelman García Modifica el valor a Wikidata
1r novembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Diputada de l'Uruguai
15 febrer 2015 –

Circumscripció electoral: Montevideo
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, activista, funcionària Modifica el valor a Wikidata
PartitFront Ampli Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesMarcelo Ariel Gelman Schuberoff Modifica el valor a Wikidata  i María Claudia García Irureta Goyena Modifica el valor a Wikidata

Facebook: macarena.gelman.7 Twitter (X): macarenagelman Modifica el valor a Wikidata

Macarena Gelman (Montevideo, 1 de novembre de 1976) és activista militant pels drets humans i política uruguaiana, filla de detinguts-desapareguts argentins. És neta del poeta argentí Juan Gelman, i de la cofundadora d'Àvies de la Plaza de Mayo, Maria Eugenia Casinelli.

Biografia[modifica]

Macarena Gelman és filla de Maria Claudia García Irureta Goyena i de Marcelo Ariel Gelman, detinguts-desapareguts durant la dictadura militar argentina. La seva mare va ser segrestada durant l'embaràs per grups de tasques del govern militar de l'Argentina i va ser traslladada a l'Uruguai, en el marc del Pla Còndor.[1] Allí va estar reclosa al Centre de detenció del Servei d'Informació de Defensa i va ser traslladada a l'Hospital Militar de Montevideo per donar a llum.

Macarena va néixer en captivitat al novembre de 1976 i va ser donada en adopció a una família uruguaiana. Els seus pares biològics van ser assassinats.[1]

Va estudiar a la Facultat de Ciències i a la Facultat de Química de la Universitat de la República, sense finalitzar els estudis. Va participar en la militància estudiantil al Centre d'Estudiants de Ciències entre 1995 i 2000.

La recerca de Macarena[modifica]

El 23 de desembre de 1998, Juan Gelman va publicar en el Setmanari Brecha la «Carta oberta al meu net», un text escrit el 1995 on li explicava els seus sentiments a la seva neta, a qui encara no havia trobat, i li narrava la història de seus pares.

L'any 2000 Macarena va conèixer la seva veritable identitat, després d'una llarga recerca realitzada pel seu avi. Aquesta recerca va aconseguir notorietat amb l'intercanvi de cartes obertes que va tenir lloc entre el poeta i l'expresident Julio María Sanguinetti el 1999 i 2000. Gelman demanava la col·laboració del mandatari uruguaià en la investigació del cas, mentre que Sanguinetti negava que a l'Uruguai haguessin ocorregut robatoris de nadons.[2] Sanguinetti va començar a rebre llavors cartes de tot el món, incloses les de diversos Premis Nobel.

Després de l'assumpció de Jorge Batlle, el nou mandatari va ordenar dues investigacions paral·leles, que van arribar als mateixos resultats obtinguts pel mateix Gelman en una investigació independent. Es confirmava així la identitat de Macarena.[3]

Després del descobriment, Macarena va canviar el seu cognom pel dels seus pares biològics (Gelman García). Es va dedicar a la militància social en temes vinculats a la violació de drets humans durant el terrorisme d'estat i la identitat de les persones que desconeixen les seves famílies d'origen.

La recerca de les restes de María Claudia[modifica]

El 2005, després de l'assumpció com a president de Tabaré Vázquez, es van iniciar excavacions per trobar restes de detinguts-desapareguts durant la dictadura cívico-militar uruguaiana. L'agost de 2005, Vázquez va anunciar que hi havia un 99% de seguretat que les restes de Maria Claudia, mare de Macarena, es trobaven en el Batalló 14, al departament de Canelones.[4] No obstant això, les excavacions no van confirmar la investigació.[5]

Fins al moment no han estat trobades les restes de la seva mare. En canvi, es van trobar les del seu pare a l'Argentina el 1989.[6]

Denúncia davant la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH)[modifica]

El 2010 va presentar una demanda davant la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) contra l'Estat Uruguaià pel segrest i mort de la seva mare durant l'última dictadura militar. El principal argument va ser la vigència a l'Uruguai de la Llei de Caducitat, que viola normes internacionals que impedeixen aplicar amnisties a delictes de lesa humanitat.[7]

El març de 2011 la CIDH va condemnar l'Estat Uruguaià per la desaparició forçada de Maria Claudia García i per la supressió d'identitat de Macarena, exhortant el país que conduís la investigació dels fets, determinés les responsabilitats corresponents i apliqués sancions als responsables.[8] Així mateix, la decisió de la CIDH va obligar l'Estat uruguaià a indemnitzar Gelman per lucre cessant, danys immaterials i despeses destinades a investigar el parador de la seva mare.[9][10][11]

El març de 2012 l'expresident de l'Uruguai, José Mujica, va encapçalar un acte públic a l'Assemblea General de l'Uruguai, on va reconèixer la responsabilitat institucional de l'Estat uruguaià en els fets de violació dels drets humans denunciats per Gelman. D'aquesta manera, va complir amb un dels punts de la sentència de la CIDH, i es va comprometre a realitzar accions per reparar el dany.[12]

Declaració en la causa d'Automotors Orletti[modifica]

L'agost de 2010, va declarar en la causa judicial sobre els crims comesos en el centre de detenció il·legal conegut com a Automotors Orletti, on van estar detinguts els seus pares; el seu pare va ser assassinat allà i la seva mare va ser traslladada després a l'Uruguai.[13]

Activitat social i política[modifica]

Va treballar a la Secretaria de Drets Humans de la Nació a l'Argentina i ha col·laborat amb les Àvies de la Plaza de Mayo.

Així mateix, des de 2010 milita políticament a l'Uruguai. Es va integrar a l'Ir, agrupació política del Front Ampli, de la qual va ser membre fundadora i una de les seves principals referents.[14][15] El març de 2014 va anunciar que seria candidata a diputada per aquesta agrupació.[16] En les eleccions internes de juny de 2014 va donar suport a la precandidatura presidencial de Constanza Moreira.[17] En les eleccions nacionals del 26 d'octubre de 2014 va ser elegida diputada pel departament de Montevideo.[18] Va assumir el seu escó de diputada el 15 de febrer de 2015 i el va ocupar fins a mitjan de 2019.

Al Parlament, va presidir la Comissió de Població i Desenvolupament durant l'any 2015. Va ser presidenta de la Comissió de Constitució, Codis, Legislació General i Administració l'any 2017, i la quarta vicepresidenta de la Cambra de Representants. Així mateix, va presidir el grup nacional de l'organització Parlamentaris per l'Acció Global. Va decidir desvincular-se del sector Ir a l'abril del 2019.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Desaparecidos en Argentina: María Claudia García Iruretagoyena de Gelman y Marcelo Ariel Gelman Schubaroff» (en castellà). Desaparecidos.
  2. «Sanguinetti: "En Uruguay no desapareció ningún niño". Respuesta del Presidente al Premio Nóbel de Literatura alemán, Günter Grass» (en castellà)). La Red 21 [Uruguai].
  3. «No quedan casi dudas: todos los datos coinciden» (en castellà). Página/12 [Argentina], 2000.
  4. «Uruguay: Buscan a nuera de Gelman» (en castellà). BBC Mundo.
  5. «Espectador: Gelman: «Fue "prematuro" el anuncio del lugar donde estarían los restos de mi nuera»» (en castellà). El Espectador.
  6. «Documento de Amnistía Internacional sobre Juan Gelman» (en castellà). Amnistia. Arxivat de l'original el 2016-07-07. [Consulta: 14 març 2020].
  7. «Macarena Gelman demandará al Estado uruguayo» (en castellà). Página/12 [Argentina], 2010.
  8. «Uruguay, condenado por primera vez por crímenes de la dictadura militar de 1973-1985» (en castellà). El Mundo [Espanya], 2011.
  9. Rodríguez, Lourdes «Inapelable» (en castellà). La Diaria, 24-03-2011.
  10. «Caso Gelman vs. Uruguay. Sentencia de 24 de febrer de 2011 (Fonfo y Reparaciones)» (PDF) (en castellà). Corte Interamericana de Derechos Humanos.
  11. «Macarena Gelman habló sobre indemnización» (en castellà). Montevideo Portal.
  12. «Presidente José Mujica reconoció la responsabilidad del Estado uruguayo en el caso Gelman» (en castellà). Presidència de l'Uruguai. Arxivat de l'original el 2014-02-19. [Consulta: 14 març 2020].
  13. «En el nombre de los padres» (en castellà). Montevideo COMM.
  14. «Macarena Gelman quiere ir hacia la política» (en castellà). Página/12.
  15. «Macarena Gelman será candidata a diputada» (en castellà). La República [Uruguai].
  16. «La nieta de Gelman será candidata a diputada en Uruguay» (en castellà). Télam [Argentina].
  17. «Macarena Gelman será candidata a diputada» (en castellà). El País [Uruguai]. Arxivat de l'original el 2017-03-06 [Consulta: 14 març 2020].
  18. «Uruguay: la nieta del poeta Juan Gelman será diputada por el Frente Amplio» (en castellà). Infobae.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macarena Gelman