Maduixot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Maduixot
Maduixots creixent en conreu hidropònic.
Maduixots creixent en conreu hidropònic.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Rosoideae
Gènere: Fragaria
Espècie: F. x
Nom binomial
Fragaria x ananassa
Duchesne

Maduixot o fraga o fraula (Fragaria x ananassa) és una planta híbrida conreada pels seus fruits.

És una planta més grossa que la maduixera i els fruits poden ultrapassar els 3 cm de diàmetre.

Maduixots a la tardor, una part de les fulles es tornen vermelles, es poden veure a dreta i esquerra els estolons

És un híbrid obtingut del creuament de Fragaria chiloensis (de Xile, on s'anomena frutilla) i Fragaria virginiana (d'Amèrica del Nord).

Història[modifica | modifica el codi]

El maduixot es va obtenir a Bretanya, França, el 1740 a través del creuament de Fragaria virginiana, una maduixera silvestre de l'est d'Amèrica del Nord, notable pel seu sabor, amb Fragaria chiloensis de Xile i Argentina portada per Amédée-François Frézier, que era notable per la seva gran mida.[1]

Els cultivars de Fragaria × ananassa han reemplaçat, en la producció comercial la maduixera silvestre que ja havia estat conreada des del segle XVII.[2]

Anatomia del maduixot[modifica | modifica el codi]

Flor de maduixot cultivat a Castelltallat

El maduixot és botànicament un fals fruit cosa que significa que la part amb la polpa no deriva de l'ovari de la planta sinó del receptacle; els veritables fruits són els aquenis o petites llavors que hi per sobre el fals fruit.[3]

Producció mundial[modifica | modifica el codi]

L'any 2007 el món produí 3.824.678 tones de maduixots. Els Estats Units n'eren el primer productor amb 1.133.703 tones seguit d'Espanya amb 263.900 tones, Turquia ocupava el tercer lloc amb 250.316 tones.

Usos[modifica | modifica el codi]

A més de consumir-se fresca, poden ser congelats, en conserves, o assecades per a ser posades en cereals d'esmorzar o barres. Són molt populars en productes lactis, gelats, batuts i iogurts. Se'n fa el pastís de maduixots.[4]

L'extracte de pigment de maduixot es pot usar com indicador d'acidesa/alcalinitat, ja que canvia de color.[5]

Nutrició[modifica | modifica el codi]

El maduixot té molta vitamina C, vitamina A sota la forma del precursor el β-carotè, vitamina B9 (àcid fòlic), important per les embarassades. Les al·lèrgies amb maduixots són freqüents.

Conreu[modifica | modifica el codi]

Es fa en zones d'hivern benigne per tal que els primers maduixots arribin a principi d'hivern. La producció de planta, en canvi es fa en llocs alts i freds per evitar que hi hagi pugons transmissors de virus a les plantes. És usual protegir el conreu amb túnels de plàstic i el terra amb una làmina d'un plàstic negre per evitar el creixement e males herbes o que s'embruti el maduixot. Molt sovint es fa la plantació dins sacs de plàstic o en disposició vertical.

Actualment el conreu del maduixot ha desplaçat pràcticament el de la maduixera malgrat que les maduixes tenen un sabor més intens.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Strawberry, The Maiden With Runners». Botgard.ucla.edu. [Consulta: 2009-12-05].
  2. «Strawberries by Martin Welsh, history, variety and cultivation of strawberries». Nvsuk.org.uk. [Consulta: 2009-12-05].
  3. Esau, K. 1977. Anatomy of seed plants. John Wiley and Sons, New York.
  4. A Healthier Way to Enjoy Chocolate
  5. [enllaç sense format] http://alameda.peralta.edu/Projects/20295/Chem_1B_Lab_Manual/Experiment_9_-_pH_indicators.doc

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maduixot