Manel Queralt i Utrilla
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 maig 1959  (64 anys)Barcelona |
| Lloc web | manelqueralt.net |
Manel Queralt i Utrilla (Barcelona, 21 de maig de 1959) és un poeta i enginyer informàtic català,[1] guanyador del premi Ciutat d'Olot de poesia i prosa poètica en 1995 pel poemari Druda. Part de la seva obra ha estat traduïda a llengües com el japonès, el castellà i el coreà, entre d'altres. Pel que fa al gènere narratiu, el 2005 va publicar Nivalis, l’altra banda.[2]
Obres[modifica]
Poesia en català[modifica]
- Xiscle (Columna, 1990)
- Ena menys una (Columna, 1992)
- Druda (Columna, 1995)
- Trit (Columna, 2000)
- Miserere (Emboscall, 2004)
- Vacu, l'ésser sofrent (Pagès Editors, 2004)
- Nicis (Emboscall, 2005)
- Ecs, perpetuum mobile (2007)
- Atziacs (2007)
- A furt - Obra poètica 1990-2006 (Emboscall, 2007)
- Bra, llavis negres (Emboscall, 2008)
- Fora, en estat de sense sostre (Emboscall, 2011)
- Excretòria (Emboscall, 2012)
- Brosta, verd sobre verd (Emboscall, 2015)[1]
- Rost (Témenos Edicions, 2018)
- Homei (Témenos Edicions, 2023)
Narrativa en català[modifica]
- Nivalis, l'altra banda (2005)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Barderi, Montse. «Manel Queralt, entre la xifra i el vers». Núvol, 02-04-2015. [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ «Manel Queralt i Utrilla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.