Manuel Aznar Soler
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1951 (72/73 anys) València |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - doctorat (1976–1981) Universitat de Barcelona - llicenciatura (1969–1973) |
| Activitat | |
| Ocupació | crític literari, escriptor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Membre de | |
| Interessat en | Exili republicà espanyol |
Manuel Aznar Soler (València, 1951) és un crític literari i professor valencià, catedràtic de Literatura espanyola contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estudiat el teatre espanyol contemporani, des de Ramón María del Valle-Inclán fins a José Sanchis Sinisterra i Juan Mayorga, i la literatura de l'exili republicà de 1936, en particular en la literatura dramàtica.[1]
És fundador i director del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) que direigeix des de 1993. Així mateix, és director de les revistes Laberintos. Anuario de estudios sobre los exilios culturales españoles i de El Correo de Euclides. Anuario científico de la Fundación Max Aub. Dirigeix la Biblioteca de l'Exili en la Editorial Renacimiento.[1] També treballa en el grup basc Hamaika Bide, associació centrada en l'estudi dels diferents exilis bascos dels segles xix i xx.[2][3]
Obres destacades[modifica]
Ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades, entre elles, Anales de la Literatura Española Contemporánea, El Correo de Euclides. Anuario científico de la Fundación Max Aub, Estreno: cuadernos de teatro español contemporáneo, Hispanística XX, Ínsula, Primer Acto, etc.[1] Entre els seus llibres destaquen:
- Los laberintos del exilio. Diecisiete estudios sobre la obra literaria de Max Aub (2003)[4]
- Valle-Inclán, antifascista (1992)[5]
- Guía de lectura de "Martes de carnaval". (1992)[6]
- Valle-Inclán, Rivas Cherif y la renovación teatral española (1907-1936)(1992)[7]
- República literaria y revolución. (2010) [8]
- El Partido Comunista de España y la literatura (1931-1977) (2020)[9]
Per a una bibliografia més extensiva vegeu: «Obra de Manuel Aznar Soler» a Dialnet.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Manuel Aznar Soler Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ «Manuel Aznar Soler» (en castellà). Quién es quién?. Euskal Erbesteen Kultura.
- ↑ Zubiria, Alex «Manuel Aznar Soler: "Los escritores en el exilio ganan por goleada en cantidad y calidad a los franquistas"». Notícia de Gipuzkoa, 21-11-2021.
- ↑ Los laberintos del exilio : diecisiete estudios sobre la obra literaria de Max Aub. Sevilla: Renacimiento, 2003. ISBN 84-8472-098-5.
- ↑ Valle-Inclan, antifascista (en castellà). 1a ed. Sant Cugat del Vallès: Cop d'Idees, 1992. ISBN 84-87478-05-0.
- ↑ Guía de lectura de Martes de carnaval. 1. ed. Bellaterra [Spain]: Taller d'Investigacions Valleinclanianes, Departament de Filologia Espanyola, UAB, 1992. ISBN 84-7658-373-7.
- ↑ Valle-Inclán, Rivas Cherif y la renovación teatral española (1907-1936) (en castellà). 1a. ed. Sant Cugat del Vallès, Barcelona: Cop d'Idees, 1992. ISBN 84-87478-04-2.
- ↑ República literaria y revolución : (1920-1939) (en castellà). Sevilla: Renacimiento, 2010, p. 1016. ISBN 978-84-8472-490-2.
- ↑ «El catedrático Manuel Aznar Soler analiza la relación de la historia del Partido Comunista de España con la literatura» (en castellà). Tiempo de Historia, 31-12-2020.
Enllaços externs[modifica]
- «Manuel Aznar el exilio y Max Aub» (vídeo) (en castellà). Agència Febus, 21-07-2008.