Manuel Cobo del Rosal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:31, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaManuel Cobo del Rosal
Biografia
Naixement29 de desembre de 1924 (1924-12-29)
Granada
Mort25 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
12 de juliol de 1976 – 12 de juliol de 1977
- →
CircumscripcióUniversitat de València
  Rector de la Universitat de València
21 de desembre de 1976 – 1979
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid
Universitat de Roma La Sapienza
Universitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
OcupadorUniversitat de Valladolid
Universitat Complutense de Madrid
Universitat de La Laguna Modifica el valor a Wikidata
Premis
Notes

Manuel Cobo del Rosal (Granada, 29 de desembre de 1934) és un advocat i catedràtic de Dret penal espanyol.

Biografia

Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid en 1956, s'especialitza en Dret penal i, criminologia i Dret processal penal amb estudis de postgrau a les Universitats de Roma i Bonn. És deixeble a Espanya de Juan del Rosal, catedràtic de Dret Penal en la Universitat de Valladolid i posteriorment de la Universitat Complutense de Madrid i de l'Escola Judicial.

Impartí classe a la Universitat de Valladolid com a professor ajudant fins a 1957, i en 1963 obtingué plaça de Professor Adjunt de Dret Penal en la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid, de la qual en 1976-1977 finalment arriba a convertir-se en Catedràtic de Dret penal així com director del seu Institut de Criminologia.

Després d'exercir, per elecció democràtica el càrrec de Rector de la Universitat de València en 1976,[1] va passar a ser Director General d'Universitats i, seguidament, entre 1979 i 1981 va ser Secretari d'Estat per a les Universitats en el Ministeri d'Educació.[2] Sota els Governs del PSOE, i abans de la UCD entre 1982 i 1985, va ser President del Tribunal de Defensa de la Competència amb rang de Secretari d'Estat en el Ministeri d'Economia d'Espanya.

Durant la seva carrera, va compatibilitzar la càtedra universitària amb l'exercici de l'advocacia, i entre els molts casos que ha defensat hi ha els cèlebres Cas Naseiro,[3] operació Nécora, la defensa de Pedro Pacheco Herrera (1988)[4] o la causa seguida contra Rafael Vera[5] i va portar l'acusació en nom de KIO,[6] el procediment de major quantia econòmica que s'ha tramitat a Espanya, aconseguint innombrables condemnes. També ha estat advocat de Monzer Al Kassar.

És autor de nombrosos manuals i tractats de Dret penal, Criminologia i Dret processal penal, tenint innombrables condecoracions espanyoles i estrangeres i és Comanador de l'ordre dels palmells acadèmics de França i diferents doctorats honoris causa d'Universitats públiques.

Reconeixement

El 18 de febrer de l'any 2011 se li va concedir la Medalla al Mèrit Constitucional per decret del Rei d'Espanya. També posseeix l'Orde de Sant Ramon de Penyafort, entre moltes altres distincions.

Compta amb Medalles d'Or de les següents Universitats: Alacant, Politècnica de Madrid, Alcalá de Henares, Menéndez y Pelayo, San Marcos de Lima (Perú), Acadèmic de ciències penals de Mèxic, medalla d'or de la Facultat de Dret de Granada, etc.

Referències

Enllaços externs


Precedit per:
José Báguena Candela
Rector de la Universitat de València

1976-1979
Succeït per:
Joaquín Colomer Sala