María Dolores Gómez Molleda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaría Dolores Gómez Molleda
Biografia
Naixement15 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Colmenar Viejo (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica d'universitat
1967 –
Rector de la Universitat de Salamanca
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central
Universitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria contemporània d'Espanya, francmaçoneria, Miguel de Unamuno y Jugo i història intel·lectual Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enHistòria contemporània d'Espanya i francmaçoneria Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFeliciano Montero García Modifica el valor a Wikidata
Premis

María Dolores Gómez Molleda (Colmenar Viejo, 15 de setembre de 1922 - Salamanca, 10 d'octubre de 2017) va ser una historiadora espanyola, especialitzada en l'estudi de l'Espanya contemporània.[1] Va ser catedràtica de la Universitat de Salamanca.[2][3]

Biografia[modifica]

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres, secció de Geografia i Història, a la Universitat Complutense de Madrid, amb Premi Extraordinari.[2]

Va ingressar el 1943 en el cos d'Arxius, Biblioteques i Museus. Adjunta per oposició a la càtedra d'Història Moderna i contemporània de la Universitat de Madrid, el 1967 va obtenir la càtedra a la Universitat de Santiago.[4] El 1970 va obtenir, per trasllat, la càtedra de la Universitat de Salamanca.[5]

Durant els anys cinquanta publica Bibliografía histórica española 1950-1954 i Gibraltar, una qüestió sobre la qual havia investigat en la seva tesi doctoral. Als anys seixanta centra la seva recerca en l'Espanya contemporània, un estudi no gaire habitual en l'època franquista.[2] És autora en aquests anys d'obres com Los reformadores de la España contemporánea (CSIC, 1966), prologada per Vicente Palacio Atard i que versa sobre el paper de la Institució Lliure d'Ensenyament; El socialismo español y los intelectuales: Cartas de líderes del movimiento obrero a Miguel de Unamuno (Universitat de Salamanca, 1980) o La masonería en la crisis española del siglo XX (Taurus, 1986), en la qual aborda el paper dels maçons a Espanya des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la instauració de la Segona República i la primavera de 1934.

Va dirigir la revista Eidos. Revista d'idees contemporànies, i també va crear i dirigir la revista Studia Historica, Historia Contemporánea.[4] Entre els anys 1970 i 1974 va ser secretària assessora del Departament d'Història de la Fundació Juan March. Va ser directora de la Casa-Museu d'Unamuno de la Universitat de Salamanca, entre els anys 1977 i 1988.[2]

Reconeixements[modifica]

Membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, va ser creditora el 1967 d'un Premi Nacional d'Història, per la seva obra sobre Los reformadores de la España contemporánea.[2]

El 1990, la Universitat de Salamanca va publicar un llibre en memòria sevaː Historia, literatura, pensamiento. Estudios en homenaje a María Dolores Gómez Molleda.[6]

Vida personal[modifica]

Pertanyia a la Institució Teresiana, Associació Internacional de Fidels Laics fundada per Pedro Poveda, a l'edició crítica de l'obra escrita de la qual va dedicar molts dels seus esforços, especialment en les últimes dècades de vida.

Referències[modifica]

  1. Cuesta, Josefina. «MARÍA DOLORES GÓMEZ MOLLEDA (1922-2017)» (en castellà). Estudis Històrics. Historia Contemporánea; Vol. 35, Universitat de Salamanca. pàg. 545-573, 2017. [Consulta: 22 juliol 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Martínez Blasco, Patricia. Historiadoras: Las mujeres de letras en la Universidad española del primer franquismo (tesi) (en castellà). UIniversitat de Saragossa. Facultat de Filosofia i Lletres, juny de 2019, pàg. 55 - 68. 
  3. «Doña María Dolores Gómez Molleda». ABC [Madrid], 20-10-2017.
  4. 4,0 4,1 Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 305-306.
  5. Trenas, 1980, p. 29.
  6. Delgado, 1991, p. 323.

Bibliografia[modifica]