Marcel Ciampi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Infotaula de personaMarcel Ciampi
Biografia
Naixement(fr) Marcel Paul Maximin Ciampi Modifica el valor a Wikidata
29 maig 1891 Modifica el valor a Wikidata
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1980 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis Diémer Modifica el valor a Wikidata
AlumnesYvonne Loriod, Geneviève Dinand, Éric Heidsieck, Cécile Ousset, Jean-Paul Sevilla i Jean-Marc Luisada Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeYvonne Astruc Modifica el valor a Wikidata
FillsYves Ciampi Modifica el valor a Wikidata
GermansGabrielle Ritter-Ciampi Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a25b2804-1354-4eb5-87f8-26c77b136db3 Discogs: 4212253 Modifica el valor a Wikidata

Marcel Ciampi (París, [29 de maig]], 1891 – París, 27 d'agost, 1980),[1] fou un pianista i professor francès.

Carrera[modifica]

Marcel Ciampi va estudiar piano al Conservatori de París amb Louis Diémer on va obtenir el seu primer premi l'any 1909. Va perfeccionar les seves habilitats amb Marie Perez de Brambilla (antiga alumna de Clara Schumann i Anton Rubinstein).[2] També va ser alumne i col·laborador de Claude Debussy.

Realitza nombroses gires com a solista o acompanyant Pau Casals, Georges Enesco i Jacques Thibaud. Del 1941 al 1961 va ser professor de piano al Conservatori i va formar tota una generació de pianistes com Yvonne Loriod, Cécile Ousset, Marcel Gazelle, Albert Attenelle, Jeremy Menuhin i Jean-Paul Sevilla.[3][2]

Georges Enesco li va dedicar la seva Sonata per a piano núm. 3, que Marcel Ciampi va crear l'any 19382.

El 1920 es va casar amb Yvonne Astruc (1889–1980), violinista, «una de les figures més destacades de la pedagogia francesa» l'alumne de la qual va incloure Yehudi Menuhin.[4] Marcel Ciampi va morir poques setmanes després d'ella.[5]

Discografia[modifica]

  • Marcel Ciampi : intégrale des 78t en solo (Columbia/EMI) : Chopin, Liszt, Debussy (data juny 1928}}/data-|desembre 1931, Marston) OCLC|696615438
  • Franck, Quintet per a piano i cordes - amb el Quartet Capet (1928, EMI/Columbia D 15102-6 / CD Biddulph Recordings LAB1334 / Opus Kura) OCLC 39301646 i 780249463
  • Mozart, Sonate n°|11 en la major, K. 331 (Pathé) OCLC|761762274. Gallica|id=bpt6k8813567n|t=Extrets

Referències[modifica]

  1. ↑ État civil sur le fichier des personnes décédées en France depuis 1970 [archive]
  2. ↑ 2,0 2,1 Pâris 2015, p. 169.
  3. ↑ 911111威尼斯人_【中国】有限公司 [archive], sur revuepiano.com (consulté le 8 octobre 2023).
  4. ↑ Pâris 2015, p. 41
  5. ↑ (alemany) «Mort d'Yvonne Astruc», Le Monde, 21 octobre 1980 (lire en ligne [archive])

Bibliografia[modifica]

  • Alain Pâris (dir.), Dictionnaire des interprètes et de l'interprétation musicale au xxe siècle, Paris, Laffont, coll. «Bouquins», 2015 (réimpr. 1985, 1989, 1995, 2004), 5e éd. (1re éd. 1982), 1278 p. (ISBN 2-221-08064-5, OCLC 901287624, (llegir en línia) [arxiu]), p. 169.

Enllaços externs[modifica]

  • Recurs de belles arts: National Portrait Gallery
  • (anglès) Marcel Ciampi: The Complete 78 rpm Solo Recordings [arxiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marcel_Ciampi&oldid=33401159»