Marcello Musto
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 abril 1976 (48 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Nàpols – L'Oriental |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències polítiques, sociologia, teoria política, marxisme, pensament i crisi econòmica |
| Ocupació | professor d'universitat, sociòleg |
| Influències | |
| Participà en | |
| 21 juliol 2023 | No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! |
| Lloc web | marcellomusto.org |
 | |
Marcello Musto (Nàpols, 14 d'abril de 1976) és un politòleg italià i professor de Sociologia i Teoria Política a la Universitat de York.[1]
Trajectòria[modifica]
L'obra de Musto se centra en l'anàlisi del pensament de Karl Marx, la seva rellevància actual i el marxisme.[2] Els seus interessos d'investigació també inclouen la història del pensament socialista, les teories de l'alienació i les crisis econòmiques.[3] Els seus llibres, articles i capítols en volums col·lectius (més de 100) han estat publicats en 16 idiomes.
Col·labora habitualment a L'Unità i és membre dels consells editorials de les revistes La Pensée (estat francès), Critica Marxista (Itàlia), Socialism and Democracy (EUA), Herramienta (Argentina), Marxism 21 (Corea del Sud) i Register of Critical Theory of Society (Xina). També escriu ocasionalment al diari indi The Statesman.
La seva col·lecció Karl Marx’s Grundrisse: Foundations of the Critique of Political Economy 150 Years Later ha estat traduïda a tres idiomes i ha rebut una atenció acadèmica significativa.[4][5][6][7] La seva monografia Ripensare Marx e i marxismi. Studi e saggi ha estat ressenyada favorablement en diversos diaris italians.[8]
El 1998, Musto va ser arrestat i detingut durant tres dies per les autoritats turques a Diyarbakir, durant la celebració de l'any nou kurd, el Newroz.[9] Segons el diari Sabah, l'any 2000 el seu nom va ser inclòs en una llista negra, compilada pel Ministeri de l'Interior turc, de 56 diputats internacionals, periodistes i activistes polítics que tenien prohibida l'entrada a Turquia.[10]
Obra publicada[modifica]
- 2005: Sulle tracce di un fantasma. L'opera di Karl Marx tra filologia e filosofia, Rome: Manifestolibri.
- 2008: Karl Marx’s Grundrisse. Foundations of the Critique of Political Economy 150 Years Later, London/New York: Routledge, Hardback.
- 2010: Karl Marx: L’alienazione, Rome: Donzelli.
- 2010: Karl Marx: Introduzione alla critica dell'economia politica, Macerata: Quodlibet.
- 2011: Ripensare Marx e i marxismi. Studi e saggi, Rome: Carocci.
- 2012: Marx for Today, London/New York: Routledge.
- 2018: Another Marx: Early Manuscripts to the International, London, New York. ISBN 978-1-47427-339-8.
- 2020: The last years of Karl Marx, 1881-1883: an intellectual biography. Stanford University Press. ISBN 978-1-5036-1253-2. [trad: Aurora Ballester, L'últim Marx, Tigre de Paper Edicions, 2021. ISBN 978-84-16855-94-0].
- 2020: The Marx revival: key concepts and new interpretations. Cambridge University Press. ISBN 978-1-316-33890-2. [trad: Lourdes Bigorra, Tigre de Paper Edicions, 2022. ISBN 978-84-18705-40-3].[11]
- 2023: Karl Marx. Biografia intel·lectual i política (1857-1883), Manresa: Tigre de Paper Edicions. ISBN 978-84-18705-56-4
Referències[modifica]
- ↑ «En la botica de Karl Marx. Entrevista.» (en castellà). Sin Permiso, 05-12-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «The Formation of Marx’s Critique of Political Economy: From the Studi…», 14-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-14. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «ZCommunications | The current importance of Marx, 150 years after the Grundrisse by Eric Hobsbawm | ZNet Article», 18-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ Contemporary Sociology: A Journal of Reviews, 40, 247, 2011, pàg. 247–48.
- ↑ Hoffman, John Science and Society, 73, 4, octubre 2009, pàg. 559–61.
- ↑ Moseley, Fred Review of Radical Political Economics, 43, 3, setembre 2011, pàg. 428–30. DOI: 10.1177/0486613410396053.
- ↑ Wainwright, Joel Human Geography, 4, 3, 2011, pàg. 120–22.
- ↑ «Marx da riscoprire fuori dalle passioni dello scontro politico» (en italià), 23-09-2012. Arxivat de l'original el 2019-04-13. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ Hurriyet Daily News (March 24, 1998). «Nevruz'a gelen İtalyanlar DGM'lik oldu (in Turkish)».
- ↑ Sabah Daily Newspaper (March 25, 2000). «56 Avrupalıya Yurda Giriş Yasağı (In Turkish)».
- ↑ Saval Devesa, Llorenç. «De retorn a Marx». Catarsi Magazín, 15-02-2021. [Consulta: 21 febrer 2021].