Maria Fullana i Montoro
Maria Fullana i Montoro (València, 16 de juny de 1958), coneguda com a Maria Fullana, és una poeta, narradora, traductora i professora jubilada valenciana.[1][2]
Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Sevilla el 1980, ha exercit professionalment com a mestra de secundària de català.[2] Entre les seues publicacions en el camp de la poesia destaquen els poemaris Cants mimètics (1986), I escadussers (1987), Blues (1989) i Ícara (1990); també ha estat antologada en Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1999) i en Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999), entre altres. Des de la seua faceta de narradora és autora d'obres narratives com Contes feiners (1990) i Joc de dames (1992), així com de l'obra de literatura infantil Bon viatge fa la cadernera (1995).[1] També ha participat en algunes obres col·lectives com Premis de poesia Senyoriu d'Ausiàs Marc (1997) i Microsexe (1998).[2]
El 1986 va rebre el premi "Manuel Rodríguez Martínez de poesia d'Alcoi", per Cants mimètics, i el 1988 el premi Senyoriu d'Ausiàs March, per Blues.[2][1]
En el camp de l'assaig, publicà Pensades, un recull d'aforismes, el 2019 (editorial Neopàtria).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Maria Fullana i Montoro». Diccionari Enciclopèdic de la Literatura Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Fullana, Maria». Institució de les Lletres Catalanes (ILC) [Consulta: 11 febrer 2018].