Maria Toríbia
 Sant Isidre i Maria, escultura a la façana de la Col·legiata de S. Isidre (Madrid), s. XVII |
|
| laica i anacoreta | |
|---|---|
| Nom secular | Maria Toribia |
| Naixement | Primera meitat del segle XII Uceda |
| Defunció | ca. 1175 prop de Torrelaguna |
| Enterrament | Col·legiata de Sant Isidre |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 11 d'agost de 1697, Roma per Innocenci XII |
| Lloc de pelegrinatge | Madrid: San Isidro (sepulcre), Museo de S. Isidro (casa i pou); Torrelaguna |
| Festivitat | 9 de setembre; amb Sant Isidre: 15 de maig |
| Fets destacables | Casada amb Sant Isidre el Llaurador |
| Iconografia | Amb Sant Isidre |
Maria Toríbia (Uceda, s. XII - Torrelaguna, ca. 1175) fou una pagesa castellana, esposa de sant Isidre el Llaurador. És venerada com a beata per l'Església catòlica i coneguda com a Santa María de la Cabeza ("Santa Maria del Cap").
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Es creu que Maria Toríbia havia nascut a Uceda (província de Guadalajara). Va viure a Torrelaguna (Madrid), on conegué un camperol anomenat Isidre, amb qui és casà i tingué un fill, que morí infant. Els dos esposos van fer vot de castedat i practicaren l'abstinència com a forma de devoció, arribant a viure en cases diferents.
Quan Isidre va morir, en 1130, Maria va viure com a eremita. Se li atribuïen miracles i episodis místics i era tinguda com a santa encara en vida. Va morir prop de Torrelaguna cap al 1175.
Llegendes [modifica]
El seu fill va caure de petit en un pou, d'on era impossible treur'el. Els seus pares van pregar i, miraculosament, l'aigua del pou va pujar fins arribar dalt de tot, portant el nen que surava i fent així que en pogués sortir.
Quan era ermitana, Maria tenia cada nit visions de la Mare de Déu, que estenia el seu mant sobre el riu Jarama perquè Maria Toríbia el travessés.
Veneració [modifica]
Les seves restes van ésser trobades a l'ermita de la Piedad en 1596, d'on foren traslladades al convent franciscà de Torrelaguna en 1615. Arribaren a Madrid en 1645, a l'oratori de l'Ajuntament i en 1769 s'instal·len, ja definitivament, al retaule de la Colegiata de San Isidro, juntament amb les del seu espòs.
Fou beatificada per Innocenci XII l'11 d'agost de 1697, juntament amb Isidre, confirmant-ne el culte amb la butlla Apostolicae servitutis officium. El 15 d'abril de 1752 Benet XIV concedeix ofici i missa pròpies en honor seu.
El nom popular de María de la Cabeza deriva de la relíquia del seu crani, que es treia en processó com a remei contra la sequera. La seva festivitat és el 9 de setembre i, juntament amb Sant Isidre, també és celebrada el 15 de maig.
-
Estàtua de la santa, s. XVIII (Madrid, Pont de Toledo)
-
El miracle del pou per Alonso Cano (1648)
-
Museo de los Orígenes (Madrid), antiga casa de St. Isidre
-
Arca d'argent amb les restes dels sants esposos (S. Isidro, Madrid)
A Catalunya, segons diu Joan Amades al Costumari català, era una de les patrones de les filadores, i la veneraven els vidriers que feien setrills. Era invocada per evitar que els setrills es trenquessin o vessessin l'oli, i era costum que el dia de la santa s'estrenessin o rentessin aquests atuells.
