Maribel Peris Muiños

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2023)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaMaribel Peris Muiños

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalLlicenciada en Filosofia i Lletres. Diplomada en Logopedia. Diplomada en Introducció a la formació psicoanalítica i estratègies en psicoteràpia.
Activitat
Ocupacióactivista, pedagoga, logopeda Modifica el valor a Wikidata
Consell Valencià de CulturaMembre des del 2018
Trajectòria
Activista social de la Memòria Històrica des del 2004, any en què es funda el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Maria Isabel Peris Muiños (Castelló de la plana, 30 de juliol de 1950) és una activista social centrada en la Memòria Històrica. En 2018, va ser elegida com a membre del Consell Valencià de Cultura.[1]

És llicenciada en Filosofia i Lletres per les universitats de Granada i València. A més, va obtenir una diplomatura en logopèdia a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i va realitzar un postgrau a la Universitat Autònoma de Bellaterra (Barcelona). També va completar una diplomatura a la UNED (Vila-real) en introducció a la formació psicoanalítica i estratègies en psicoteràpia. Amb experiència com a mestra de primària, és pedagoga i logopeda especialitzada en educació especial.[2][3]

Peris Muiños és cofundadora del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló des de l'any 2004. Des d'aquesta data, ha mantingut una activitat cultural i divulgativa amb l'objectiu de promoure la memòria democràtica.[4] Al juliol de 2018, va ser nomenada membre del Consell Valencià de Cultura[5] pel ple de les Corts Valencianes.

Publicacions[modifica]

  • 2007: Castelló sota les bombes. Coautora. Ed. Onada edicions.[6]
  • 2010: Memorias del exilio de Joaquin Varea Queralt. Capítol dins Cultura exiliada. Ed. Universitat Jaume I.[7]
  • 2012: Històries de vida al Castelló de la guerra i la postguerra. Ed. Universitat Jaume I.[8]
  • 2013: Las desapariciones forzadas. Capítol dins Les brigades internacionals a Benicàssim, trobada internacional de memòria històrica 2010-2011. Ed. Cultiva libros.
  • 2014: Matilde Alcón. Coautora de capítol dins del llibre col·lectiu El temps perdut. Memória Històrica de Vistabella. Ed. Universitat Jaume I.[9]
  • 2016: La impunitat dels crims del franquisme. Dins de la revista Drets revista valenciana de reformes democràtiques nº2.[10]
  • 2018: El primer bombardeig a Castelló durant la guerra civil. Dins de la Revista Millars, Espai i Història nº44. Ed. Universitat Jaume I.[11]
  • 2019: Castelló republicà: arquitectura i urbanisme. Coautora. Ed. Grup per la Recerca de la Memòria Històrica.
  • 2019: Recollida, recorregut i tractament de fonts orals al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Capítol dins de la revista Institut Obrer nº5. Ed. Associació Cultural Institut Obrer.[12]
  • 2020: La gelada de 1946 a través de les fonts orals. Capítol dins del llibre col·lectiu La gelada de 1946. Adversitat climàtica, crisi tarongera i primer franquisme. Ed. Universitat Jaume I.[13]
  • 2021: Memòria de l'exili valencià. Capítol dins del llibre col·lectiu Cultura i exili. Estudis d'història i literatura. Ed. Universitat Jaume I.[14]
  • 2021: Vestigis franquistes. Capítol dins de la revista Revista valenciana d'estudis autonòmics nº66. Ed. Direcció General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.[15]
  • 2021: Els bombardejos a la ciutat de Castelló durant la guerra civil, 1936-1939. Capítol dins del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tom XCVII. Ed. Sociedad Castellonense de Cultura.[16]
  • 2023: Matías Sangüesa Guimerà: una vida de servei al poble. Diversos capítols. Ed. Diputació de Castelló.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Membres actuals Consell Valencià de Cultura». Consell Valencià de Cultura, 2018. [Consulta: 21 febrer 2021].
  2. ↑ «Maribel Peris Muiños |». Consell Valencià de Cultura, 2018. [Consulta: 1r abril 2020].
  3. ↑ «Adona't. Associació de Dones Nacionalistes.». [Consulta: 1r febrer 2023].
  4. ↑ «Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló». [Consulta: 20 febrer 2021].
  5. ↑ «Maribel Peris Muiños». Consell Valencià de Cultura, 2018. [Consulta: 29 novembre 2019].
  6. ↑ «Castelló sota les bombes». Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 29 novembre 2019].
  7. ↑ «La cultura exiliada». [Consulta: 29 novembre 2019].
  8. ↑ «Històries de vida al Castelló de la guerra i la postguerra». [Consulta: 29 novembre 2019].
  9. ↑ «El temps perdut». [Consulta: 29 novembre 2019].
  10. ↑ Muiños, Maria Isabel Peris «La impunitat dels crims del franquisme». Drets.Revista Valenciana de Reformes Democràtiques, 0, 2, 13-04-2018. ISSN: 2445-2572.
  11. ↑ Muiños, Peris; Isabel, María «El primer bombardeig a la ciutat de Castelló durant la guerra civil». Revista Millars, 2018. ISSN: 1132-9823.
  12. ↑ Peris, Maribel «Recollida, recorregut i tractament de fonts orals al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló». Revista L'Institut Obrer [València], 5, 2019. ISSN: 2659-8515.
  13. ↑ Peris, Maribel. «La gelada de 1946 a través de les fonts orals». A: [http://tenda.uji.es/pls/iglu/!GCPPA00.GCPPR0002?id_art=1814&lg=CA La gelada de 1946. Adversitat climàtica, crisi tarongera i primer franquisme]. 1a edició. Castelló de la plana: UJI, 2020, p. 259. ISBN 978-84-17900-91-5. 
  14. ↑ Peris Muiños, Maribel. «Memòria de l'exili valencià». A: Cultura i exili. Estudis d'història i literatura. Castelló de la plana: Universitat Jaume I, 2021, p. 597. ISBN 978-84-18432-58-3. 
  15. ↑ Peris, Maribel «Vestigis franquistes» (en valencià). Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics. Memòria, democràcia i autogovern, 2021, pàg. 366. ISSN: 0213-2206 [Consulta: 31 gener 2023].
  16. ↑ Peris Muiños, Maria Isabel «Els bombardejos a la ciutat de Castelló durant la guerra civil, 1936-1939». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Tom XCVII, 2021, pàg. 191-222. ISSN: 0210-1475.
  17. ↑ Querol Balaguer, Pep (coord.). Matías Sangüesa Guimerà. Una vida de servei al poble (en català). Castelló: Servei de publicacions, Diputació de Castelló, 2023. ISBN 978-84-17465-75-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maribel_Peris_Muiños&oldid=33216906»