Monestir de Geghard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Monestir de Geghard
Monestir de Geghard
Monestir de Geghard
Informació
Tipus Monestir
Localització Kotaiq
Flag of Armenia.svg Armènia

Tipus Cultural
Criteris (ii)
ID 960
Regió * Àsia i Oceania
Inscripció 2000 (24a sessió)
Coordenades 40° 09′ 32.004″ N, 44° 47′ 48.012″ E / 40.15889000°N,44.79667000°E / 40.15889000; 44.79667000
* Segons les regions de la UNESCO.

El monestir de Geghard està situat a la província armènia de Kotaiq, al nord-est de Garni, i a uns 34 km d’Erevan, la capital. Es troba en l'estreta vall de l'Azat, en un indret molt bell. Des del 2000 s'ha inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Història[modifica | modifica el codi]

L'església Katoghiké

Segons la tradició, aquest monestir fou fundat per Gregori l'Il·luminat en el lloc on hi havia un santuari pagà format per una cova amb una font, que hom considerava sagrada. Aquella primera construcció, anomenada llavors Ayrivank, s'hauria perdut arran de diverses incursions musulmanes, el 923, i pels turcs seljúcides al segle XII.

Els prínceps Proshian van heretar el monestir a mitjans del segle XIII i fou llavors que s'hi va portar el geghard (llança) que es considerava que era la que va utilitzar el soldat romà Longí per traspassar el costat de Crist a la creu. Aquesta llança hauria estat portada a Armènia per l'apòstol Tadeu. La relíquia va donar nom al lloc. La llança es conserva i es pot veure al museu de la catedral d’Echmiadzin.

El gavit davant l'església principal

El complex del monestir consta de diversos elements, els més importants dels quals són:

Església Katoghiké[modifica | modifica el codi]

L'església principal del monestir, la Katoghiké, es va bastir el 1215 gràcies a la voluntat d'uns militars georgians que van prendre el lloc als turcs. Es tracta d'un edifici de planta exterior rectangular, un clar exemple d'arquitectura armènia. Interiorment té inscrita una església amb quatre capelles a dos nivells d'alçada. Està coberta per una cúpula que exteriorment presenta un tambor cilíndric decorat amb arcuacions i rematat per un cos cònic. També a l'exterior cal destacar la decoració de la porta del sud, amb un timpà amb motius vegetals, a sobre de l'entrada hi ha una finestra i més amunt un relleu que representa un lleó atacant un bou.


El gavit de l'església

El gavit[modifica | modifica el codi]

El gavit, el característic atri de les esglésies armènies, es va bastir a continuació de l'església, tancant la porta de ponent. Es va bastir entre el 1215 i el 1225, es tracta d'una construcció quadrada parcialment excavada a la roca amb decoració més senzilla que la de l'església. Les voltes estan suportades per quatre columnes enllaçades amb arcs lleugerament apuntats. Entre les columnes hi ha una llanterna interiorment decorada amb mocàrabs, que dóna una mica de llum a l'àmplia sala. Exteriorment només cal esmentar la porta de ponent, amb decoració vegetal.


La capella Avazan

La capella Avazan[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una capella enterament excavada a la roca. És la que tenia el monestir en el seu origen, és a dir, la de la font. Es va refer totalment al segle XIII, sota les ordres de l'arquitecte Galzac. Té el seu accés a través de l'atri de l'església principal (el gavit). La planta és complexa, amb l'altar al nord i absis a llevant i ponent. Com el gavit, té una llanterna amb decoració de mocàrabs.

Mausoleu de Proch Proshian

Mausoleu de Proch Proshian[modifica | modifica el codi]

També des del gavit hom pot accedir a un altre recinte excavat a la roca, probablement pel mateix arquitecte que havia fet abans la capella Avazan. Es tracta del mausoleu del príncep Proch Proshian (1283). Interioment està decorat per un gran baix relleu amb un cap de bou (al sostre) que porta encadenats dos lleons enfrontats, entre ells una àliga amb un be entre les urpes. Els murs són coberts amb relleus (creus, khatchkars...). També té una llanterna decorada amb arcuacions.

Capella funerària[modifica | modifica el codi]

El mausoleu anterior té annexa una capella, excavada a la roca com tot aquest sector del monestir. Més petita, amb capelletes annexes, decorada interiorment i una llanterna que deixa passar la llum.

Llanterna del mausoleu de Papak Proshian

Mausoleu de Papak Proshian[modifica | modifica el codi]

Situat a un nivell superior i a la que hom accedeix a través d'un passadís. Enterament excavat a la roca. El seu interior presenta quatre columnes unides per arcs, tot excavat a la roca. Data del 1288.

Capella de la Mare de Déu[modifica | modifica el codi]

Una mica apartada de la resta. És la construcció més antiga del conjunt, del 1160.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Geghard Modifica l'enllaç a Wikidata

Zaven Sargsyan. Armenia 1700 years of Christian Architecture. Moughni Publishers. Erevan, 2001. ISBN s.d.

Coord.: 40° 09′ 22″ N, 44° 47′ 56″ E / 40.15611°N,44.79889°E / 40.15611; 44.79889