Monserrate
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Montserrat | |||
| Localització | ||||
| Continent | Amèrica | |||
| Entitat territorial administrativa | Bogotà (Colòmbia) | |||
| ||||
| Serralada | Cordillera Oriental | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 3.152 m | |||
| Material | roca sedimentària | |||
El turó de Monserrate juntament amb el Turó de Guadalupe constitueixen els anomenats turons tutelars de Bogotà. Monserrate té una altitud de 3152 msnm[1] i s'ubica sobre la Serralada Oriental.[2] Els turons de Bogotà, d'origen metamòrfic, tenen més de 10.000 anys d'antiguitat, pel que fa a l'aspecte geològic.
El turó de Monserrate ha estat lloc de peregrinació religiosa des de l'època colonial i és un atractiu natural, religiós, gastronòmic i mirador de la ciutat. L'accés pot realitzar-se a peu per un sender per a vianants, telefèric o funicular.
Història[modifica]
Al cim d'aquest turó hi ha el santuari de la Basílica del Senyor de Monserrate, l'actual construcció del qual, d'estil neocolonial, va ser acabada el 1925 i exhibeix la talla del Señor Caído de Monserrate, elaborada per Pedro de Lugo i Albarracín el segle xvi. La primera ermita fou construïda sota el mandat del president colonial Pedro Solís de Valenzuela per retre homenatge a la Mare de Déu de Montserrat, imatge portada per ell mateix des del Regne d'Espanya.
Aspectes naturals[modifica]
El 1992 va ser creat el Parc Corredor Ecològic, que adopta el Pla d'Ordenació Física del Sistema Orogràfic a fi i efecte de conformar una àrea de preservació ambiental a la vora de la ciutat, sobre l'espai rural dels turons orientals i sud-orientals. Els seus terrenys van ser cedits al Parc Nacional Enrique Olaya Herrera.
Si bé el turó de Monserrate ha perdut la major part de fauna i flora nativa a causa de la desforestació, incendis forestals i introducció d'espècies exòtiques, és possible encara trobar ecosistemes de Bosc Andí, mamífers petits i prop de 58 espècies d'aus. Així mateix, sobresurt com un escenari ideal per a la pràctica de l'esport, a causa de l'entorn natural i la qualitat de l'aire.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Monserrate, el lugar ideal todo el año» (en anglès). Página Oficial Cerro de Monterrate, 2010. [Consulta: 24 agost 2010].
- ↑ Parcs Humedales Arxivat 2004-08-08 a Wayback Machine. Consultado el 22 de desembre de 2009
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monserrate |
- Guia Turística de Bogotà: Els 22 Llocs per anar a Bogotà (castellà)
- Turó de Monserrate
- Vista Panoràmica
Bibliografia[modifica]
- Pianeta, Alberto. Iglesias de Colombia: Arte y Arquitectura. Myra Editores, Bogotá, 2006. ISBN 958-33-7221-8.
- Vargas Araújo, José Miguel; Palacio Santamaría, Alexander; Palacio Santamaría, José. Iglesias de Santafé de Bogotá. Taller Cinco Centro de Diseño Publicaciones, Bogotá, 2000. ISBN 958-95884-8-4.
- COLCULTURA. Reminiscencias de Santafé de Bogotá. Instituto Colombiano de Cultura (COLCULTURA), Bogotá, 1978.
- Silvestrer Sánchez, Francisco. Descripción del Reyno de Santa fé de Bogotá (1728). Universidad Nacional de Colombia, Bogotá, 1968.