Muntanyà (Navès)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Muntanyà
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud642 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBesora (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 59′ 52″ N, 1° 36′ 23″ E / 41.99784°N,1.60641°E / 41.99784; 1.60641
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC17413 Modifica el valor a Wikidata

Muntanyà és una masia de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És una masia orientada nord - sud, de planta rectangular i teulada a doble vessant. Té planta baixa, dos pisos i golfes. L'entrada té el sòl de pedra i arcs semi- ogivals i a la dreta, hi ha una escala de pedra per pujar al primer pis. A mitja escala, hi ha una porta a la dreta que comunica amb la capella. Gairebé totes les estances de la casa conserven el terra de pedra i el sostre amb bigues. A la paret nord, l'eixida amb el pou.[1]

La façana principal té finestres i balcons als dos pisos. La porta és d'arc de mig punt adovellada i al costat, la porta de l'església que també és d'arc de mig punt i adovellada. Sobresurt per damunt de la casa el campanar de l'església, d'espadanya i amb una creu al damunt.[1] Al voltant de la casa hi ha quantitat de coberts, alguns amb arc adovellat i les quadres i corrals. Es conserva l'arc d'entrada a l'era de davant de la porta principal.[1]

Les portes amb llindes decorades són dues. La primera és la porta d'entrada a la cuina; està decorada amb un acanalat de pedra i amb botons en relleu a tot vol.[1] La segona porta és una de les de la sala; la llinda és de pedra picada, tallada i al centre un sol en relleu com a decoració.[1]

Pel que fa a la llar de foc, el foc és rodó, rodejat d'una anella de metall. La campana de forma rectangular és feta de pedra, construïda a partir de grans blocs rectangulars i molt ben treballats. La llar es troba enmig d'una petita estança al costat de la cuina, conserva encara el paviment del terra de pedra, grans lloses rectangulars.[1]

Capella de planta rectangular edificada dins la casa de Muntanyà. És d'una sola nau amb un altar central i un lateral. Està tota emblanquinada. A l'altar central, hi ha un tríptic on a la part central apareix la figura de Sant Esteve, i als costats laterals, representacions de la vida i martiri del sant. A l'altar lateral, hi ha una pintura representant l'escena de la repartició del mantell als pobres per part de Sant Martí, muntat a cavall. En les dues pintures predominen els tons blancs, vermells i blaus.[1]

Història[modifica]

La casa Montanyà ja existia al segle xii, tot i que les primeres dades documentals pertanyen al segle xiii (1212), quan Bernat de Montanyà és anomenat en un document d'avinença sobre drets dels masos de Vila d'en Guanta, la Serra i el mateix Montanyà.[1] Des del 1212, la casa Montanyà ha seguit conservant la casa i les terres d'hereu a hereu.[1]

La primitiva masia va estar sota la jurisdicció dels grall d'Abareda. El 1540, el vicari general de la Seu d'Urgell va donar llicència a Pere de Montanyà per construir una nova capella dedicada a Sant Esteve.[1] La capella es troba a la masia de Muntanyà i va ser edificada per Pere Muntanyà l'any 1545 i construïda dins la casa, tocant a la façana de migdia.[1] L'any 1545, Pere de Muntanyà va encarregar fer un retaule. La capella està dedicada a Sant Esteve.[1] La llar de foc es va construir quan es van fer reformes a la casa al segle XVIII; avui dia encara es conserva i s'utilitza.[1]

Una relíquia va ser donada a aquesta parròquia per intercessió de Francesc Montanyà, canonge de Barcelona. Ramon Montanyà, canonge de Manresa va portar la direcció de la resistència a Can Masana, en la Guerra del Francès (del 13 de juny de 1808 el gener de 1809).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «Muntanyà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].