Muntanyesa de la terna
Erebia triarius  | |
|---|---|
 Imago a Llert, Ribagorça, Aragó ♂ | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 173261 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Erebia |
| Espècie | Erebia triarius (de Prunner, 1798) |
La muntanyesa de la terna (Erebia triarius)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució[modifica]
S'estén per diversos massissos muntanyosos del centre i sud d'Europa, incloent el nord i centre de la península Ibèrica, Pirineus, Alps i Balcans. Absent de les principals illes mediterrànies.[3][4] A Catalunya és una de les muntanyeses més esteses, amb presència als Pirineus, Prepirineus i Ports de Tortosa-Beseit.[5]
Descripció[modifica]
Envergadura alar d'entre 36 i 47 mm.[6] Sense dimorfisme sexual aparent. Anvers de color bru fosc amb una banda taronja a la part exterior que conté diversos ocels negres amb centre blanc. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers. Revers de l'ala posterior de color bru fosc, més clara a la meitat externa i amb una sèrie de petits punts negres amb centre blanc a la part exterior.[5]
-
♂ -
♂ △
_Erebia_triarius_-_Etang_d%27%C3%89vol_-_male_dorsal.jpg)
_Erebia_triarius_-_Etang_d%27%C3%89vol_-_male_ventral.jpg)
Hàbitat[modifica]
Clarianes arbustives o herboses amb presència de roques tant en boscos caducifolis com de coníferes, i també ambients ruderals com marges de carretera i pistes forestals.[4][5] Rang altitudinal des dels 400 m fins als 2500 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Festuca, Poa i Stipa.[4]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una única generació entre mitjans d'abril i mitjans de juliol, segons l'any i l'altitud.[4] Hiberna com a eruga.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Muntanyesa de la terna». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ «Erebia triarius» (en anglès). [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)