Muonionalustaïta
 Muonionalustaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ni₃(OH)₄Cl₂·4H₂O |
| Localitat tipus | meteorit Muonionalusta, Kitkiöjärvi, Pajala, comtat de Norrbotten, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 15,018(3) Å; b = 3,1490(6) Å; c = 10,502(3) Å; β = 101,535(15)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | verd |
| Densitat | 2,67(1) g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2020-010 |
| Símbol | Muo |
| Referències | [1] |
La muonionalustaïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el nom del meteorit Muonionalusta, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La muonionalustaïta és un halur de fórmula química Ni₃(OH)₄Cl₂·4H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada en el mes de febrer de 2021.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Químicament és més o menys semblant a la droninoïta i la niquelbischofita. També recorda a l'akaganeïta, la gillardita i la paratacamita-(Ni).
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb els números de col·lecció: 20050144 i 20050145.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al meteorit Muonionalusta, trobat a prop de la localitat de Kitkiöjärvi, a Pajala (comtat de Norrbotten, Suècia), on es troba en cavitats a l'escorça corroïda, associada amb taenita, goethita, maghemita, oxihidròxids amorfs de ferro i níquel i partícules minerals del sòl.[2] L'any 2022 va ser trobada també un unes mostres de zaratita de la mina Lord Brassey, situada al districte de Heazlewood (Tasmània, Austràlia), en forma de petites esferes amb un color verd clar intens.[3] Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Muonionalustaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Holtstam, Dan; Bindi, Luca; Karlsson, Andreas; Söderhielm, Johan; Zetterqvist, Anders «Muonionalustaite, Ni 3 (OH) 4 Cl 2 ·4H 2 O, a new mineral formed by terrestrial weathering of the Muonionalusta iron (IVA) meteorite, Pajala, Norrbotten, Sweden» (en anglès). GFF, 143, 1, 02-01-2021, pàg. 1–7. DOI: 10.1080/11035897.2020.1858342. ISSN: 1103-5897.
- ↑ Witzke, Thomas; Göske, Jürgen «A SECOND OCCURRENCE OF MUONIONALUSTAITE, NI3CL2(OH)4·4H2O, THE NI ANALOGUE OF A SOREL CEMENT PHASE». Boletim do Museu de Geociências da Amazônia, 9, Special, 24-12-2022, pàg. 1–5. DOI: 10.31419/ISSN.2594-942X.v92022iSpeciala1TW [Consulta: 28 abril 2024].