Núria Llansà i Fernández

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNúria Llansà i Fernández
Biografia
Naixement3 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 2019 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFederació Catalana de Futbol (–2003) Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPortera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1970–1973 FC Barcelona
1973–valor desconegut RCD Espanyol Modifica el valor a Wikidata

Núria Llansà Fernández (Barcelona, 3 de novembre de 1937 - Barcelona, 26 de juny de 2019) fou una portera de futbol catalana, considerada una de les pioneres del futbol femení a Catalunya.[1]

Juntament amb altres futbolistes com Carme Nieto, Alicia Estivill, Lolita Ortiz i Imma Cabecerán, principal promotora de l'esdeveniment, disputà el primer partit del Futbol Club Barcelona femení contra la Unió Esportiva Centelles el desembre de 1970. El partit es jugà a l'estadi Camp Nou davant 60.000 espectadors i l'equip fou entrenat pel porter blaugrana Antoni Ramallets.[2] Jugà amb el club blaugrana fins a la temporada 1973-74, alternant-se la posició de porteria amb Maria Antònia Mínguez. Posteriorment, des de 1982 fou la màxima responsable de la Penya Femenina Barcelonista i dos anys més tard assolí la presidència de l'entitat. En aquella època es dedicà al disseny i ubicació dels entrenaments, la logística dels viatges, l'equipament, fer d'entrenadora de forma puntual i, fins i tot, de suport psicològic a moltes altres futbolistes.[3] També fou vicepresidenta del Comitè de Futbol Femení de la Federació Catalana de Futbol entre 1984 i 1998, i deixà l'entitat blaugrana el 2003.[4]

Entre d'altres reconeixements, rebé la medalla d'or per la seva ingent tasca en pro del fútbol femení a la Tercera Nit del Futbol Català (1992). El seu fons personal, format entre d'altres per plaques conmemoratives, banderins, medalles, samarretes, fotografies històriques i document oficials de l'equip femení blaugrana, fou donat al Centre de Documantació i Estudis del FC Barcelona el setembre de 2020.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Boadal Coll, Eduard. «“Tot el que hi ha ara és gràcies a la Núria Llansà”». FC Barcelona, 02-12-2020. [Consulta: 31 agost 2022].
  2. ↑ Salinas, David. «Les pioneres del Barça, orgulloses d'haver fet el primer pas» (en castellà). Sport, 24-12-2020. [Consulta: 9 gener 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Tomás Belenguer, 2021, p. 320-327.
  4. ↑ «Muere Núria Llansà, pionera del Barça femenino». Mundo Deportivo, 27-06-2019. [Consulta: 31 agost 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Tomás Belenguer, Manuel. Barça femení : història des dels orígens fins al triplet. Barcelona: Editorial Base, 2021. ISBN 9788419007001. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Llansà_i_Fernández&oldid=32869325»