Nambikwares
  | |
| Tipus | pobles indígenes |
|---|---|
| Població total | 2.232 |
| Llengua | nambikwara del sud i Llengües nambikwares |
| Geografia | |
| Originari de | Mato Grosso (Brasil) |
| Estat | Brasil |
Els nambikwares (també denominats nambikuáres) són un poble indígena nadiu del Brasil, que habita en el Amazones.[1] En l'actualitat compta amb uns 2.332 integrants[2] que viuen en territoris indígenes en l'estat brasiler del Mato Grosso a la vora dels rius Guaporé i Juruena. Es pot accedir a les seves viles des de la carretera panamericana.[3]
Nom[modifica]
Els nambikwares també són anomenats poble alaketesu, anunsu, nambikwara, o nambiquara.[1]
Idioma[modifica]
El poble nambikwara parla la llengua nambikwara del sud, que forma part de les llengües nambikwares. Existeix un diccionari i una gramàtica de l'idioma, que ha estat escrita en l'alfabet llatí.[1]
Història[modifica]
Els nambikwares van ser contactats per primera vegada en 1770 però no va ser sinó fins al segle XX quan han estat en contacte prolongat amb els europeus, quan l'oficial de l'exèrcit mariscal Cândido Rondon va passar pel territori nambikwara durant la instal·lació de línies del telègraf. Rondon va estimar que en aquest llavors el poble nambikwara estava format per uns 10 000 individus. Poc després d'establir contacte amb els brasilers europeus, diverses epidèmies de xarampió i verola van delmar la població fins que cap a 1930 només eren uns 500 individus.[3]
La cultura del poble nambikwara ha estat estudiada per l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, i posteriorment va ser posteriorment analitzada pel filòsof Jacques Derrida en la seva obra Sobre la gramatologia.
Bandes i subgrups[modifica]
La nació nambikuara està conformada per nombroses bandes petites cadascuna de les quals posseeix la seva denominació pròpia.
- Nambikwara do Sarare
- Kabixí do Mato Grosso
- Nambikwara do Campo del Mato Grosso — Rondônia
- Halotesu
- Hithaulu
- Sawentesu
- Wakalitesu
- Nambikwara do Norte de Rondônia — Mato Grosso
- Nambikwara do Sul del Mato Grosso
- Alaketesu
- Alantesu
- Galera
- Hahaintesu, A.I. Vale do Guaporé
- Kabixí
- Munduka
- Waikisu, A.I. Vale do Guaporé
- Wasusu, A.I. Vale do Guaporé
- Sabanê
- Sabanê, A.I. Pirineus de Souza
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 "Nambikuára, Southern." Ethnologue. Retrieved 9 March 2012.
- ↑ Instituto Socioambiental. «Quadro Geral dos Povos».
- ↑ 3,0 3,1 Kroeker, 2001, p.1
Bibliografia[modifica]
- Kroeker, Menno (2001). "A descriptive Grammar of Nambikuara." IJAL. 67 No. 1. January. pp. 1-87.
- Lévi-Strauss, Claude (1948). "La vie familiale et sociale des indiens nambikwara." Journal de la Société des américanistes. 37, Paris.
- Williams, Suzanne (1983). "Land Rights and the Manipulation of Identity: Official Indian Policy in Brazil." Journal of Latin American Studies. Vol. 15, No. 1, pp. 137-161.
- (anglès) David Price, « A reservation for the Nambiquara » in Art Hansen and Anthony Oliver-Smith (dir.), Involuntary migration and resettlement : the problems and responses of dislocated people, Westview Press, Boulder, Colo., 1982, p.179-200
- (anglès) David Price, Before the bulldozer : the Nambiquara Indians and the World Bank, Seven Locks Press, Cabin John, MD, 1989, 212 p. ISBN 0-932020-67-4
- (portuguès) Anna Maria Ribeiro F.M. da Costa, Senhores da memória : uma história do Nambiquara do cerrado, UNICEN Publicações, Cuiabá, MT, 2002, 200 p. ISBN 978-85-88504-04-2 (tesi)
Enllaços externs[modifica]
- Art nambikuára Arxivat 2013-10-15 a Wayback Machine., Museu Nacional de l'Indígena Americà
