Natació sincronitzada
La natació sincronitzada és un esport que consisteix a fer una coreografia en piscina, sincronitzats entre si i acompanyats amb música sub-aquàtica. Combina la natació amb la dansa i la gimnàstica. Treballa les habilitats físiques d'un nedador, d'un jugador de waterpolo i d'una ballarina: força, resistència, flexibilitat i velocitat, entre altres. La primera ballarina aquàtica va ser l'australiana Annette Kellermann a inicis del segle XX. És un esport olímpic des de 1984. La competició està regida pel reglament de la Federació Internacional de Natació.
Categories i modalitats
Categories:
- Aleví (fins als 11 anys)
- Infantil (13-15 anys)
- Júnior-Juvenil (16-18 anys)
- Sènior (més de 18 anys)
Modalitats:
- Solo
- Duo
- Equip
- Rutina combinada
- Figures
- Solo tècnic
- Duo tècnic
- Equip tècnic
Normes bàsiques
- Està prohibit tocar el terra de la piscina, la qual ha de tenir una fondària de 2,5 m. S'ha de flotar fent un moviment de cames que es diu "Eggbeater".
- S'han de dur unes pinces especials que s'ajusten al nas per evitar que entri aigua al nas durant les exhibicions.
- Existeixen uns altaveus subaquàtics per escoltar la música sota l'aigua.
- A les coreografies cal anar pentinades amb un monyo (amb gelatina al cap per aguantar els cabells) i maquillades.
- Cada coreografia té una durada mínima i màxima en funció de l'edat i la modalitat.
- A les coreografies el banyador és de lliure elecció, mentre que a les figures cal anar amb un casquet de bany blanc i un banyador negre.
Història
L'any 1984 es va incloure per primera vegada com a esport als Jocs Olímpics de Los Angeles. Abans sempre s'havia considerat com a una afició i un entreteniment tant per a les nedadores com per als espectadors, ja que es considerava un ball dins l'aigua.
La natació sincronitzada als Països Catalans
La natació sincronitzada té una notable tradició als Països Catalans, per bé que és una disciplina eminentment femenina.
La catalana Maria Aumacellas va ser la que va introduir la natació sincronitzada a Madrid durant els anys 1950.[1] Les primeres nedadores catalanes que van participar en un jocs olímpics foren Anna Tarrés i Mònica Antich l'any 1984. Als Jocs Olímpics d'Atenes 2004, les nedadores catalanes en rutina tècnica per equip assoliren el quart lloc i en la rutina tècnica duet Gemma Mengual assolí també el quart lloc. Posteriorment, als Jocs de Pequín 2008, les nedadores catalanes van obtenir una medalla de plata per equips, i una segona pel duet format per Gemma Mengual i Andrea Fuentes.
Referències
- ↑ «Maria Aumacellas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natació sincronitzada |