Nicéphore Niépce

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicéphore Niépce, cap a 1795
Fotografia més antiga que es conserva de Nicéphore Niépce Vista des de la finestra a Le Gras (1826)

Joseph-Nicéphore Niépce (1765-1833) fou un inventor francès i pioner de la fotografia, procediment que ell va batejar com a heliografia.[1]

Niépce era un jove científic, a qui apassionava el tema de l'art. Però malgrat el seu coneixement, no se li donava bé dibuixar, així que va provar amb la litografia (procés de dibuixar amb suport de la cambra fosca). Tot així no dibuixava molt bé, és per això que es va obsessionar en com podia plasmar la imatge que projectava la cambra fosca de manera automàtica.

Així que va començar a experimentar amb la cambra fosca, fins que es va adonar de les sals de plata (material fotosensible), les quals es transformaven de color amb la llum solar, d’aquesta manera aconseguia plasmar una imatge. Però tenia dos inconvenients, el primer i més ràpid de solucionar era que la imatge quedava en negatiu, perquè les parts on toca la llum amb més intensitats és on es queda més fosc. Però Niépce va topar amb la solució 6 anys desprès, on va agafar una lamina i la va pintar amb asfalt i a sobre va ficar una silueta transparent sobre aquesta làmina per tal d'obtenir-ne el positiu.

L’altre gran problema era en com podia fixar la imatge perquè no es cremes, és a dir, si aquests materials fotosensibles es deixaven a la llum, aquests reaccionarien i farien que es cremes la imatge, que quedes una imatge negra. Aquest problema va suposar un obstacle per l’obtenció de la fotografia.

Un dia Niépce va rebre una carta de un desconegut francès que firmava amb Daguerre on deia que ell coneixia els experiments que duia a terme Niépce, que ell també treballava en la obtenció de la fotografia i que es podien associar.

Néepce va investigar la firma de la carta i es va donar compte que Daguerre era un un respectat crític d'art, coopropietari d’una galeria anomenada Diarama, una famosa galeria on hi havien també quadre de Daguerre, fets amb litografia per tal d'aconseguir perspectives proporcionades.

Quan Niépce es dirigia cap a Anglaterra, va dessidir passar per França a conèixer al misterios home que l’escrivia en les cartes. I poc després, les ganes de evolucionar l’experiment va fer que s’assossiesin, encara que Daguerre havia exagerat el que ell havia investigat.

Dos anys desprès Niépce havia aconseguit un nou èxit, havia aconseguit captar la natura morta i li va dir a  Deguerre que tenia intenció de publicar els seus èxits, però aquest li va dir que per obtenir més beneficis, que retrassés la publicació fins que es perfecciones el procés, es més, també li va donar la opció de una lent 3 cops més ràpida, cosa que era una exageració. Tot així gràcies als arguments que el francès li va donar Niépce va acordar no publicar els seus descobriments.

Però quatre anys que portaven d’associació ningun del dos havia aconseguit ningun progrés i a més a més Niépce va morir d'un atac de cor el 1833.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joseph-Nicéphore Niepce [sic]». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]