Nissaga de poder
 | |
| Gènere | Drama |
|---|---|
| Època d'ambientació | 1996-1998 |
| Espai d'ambientació | Penedès |
| Creador | Josep Maria Benet i Jornet Jordi Galceran Lluís Arcarazo |
| Productor | TVC |
| Compositor | Albert Guinovart |
| Actors | |
| Companyia productora | Televisió de Catalunya  |
| País | Catalunya |
| Llengua original | Català |
| Canal original | TV3 |
| Durada dels capítols | 30 minuts aprox. |
| Primer episodi | 28 de gener de 1996 |
| Últim episodi | 3 de maig de 1998 |
| Temporades | 3 |
| Episodis | 476 |
| Més informació | |
| Web oficial | http://www.tv3.cat/nissaga/ |
  | |
Nissaga de poder és una telenovel·la emesa per Televisió de Catalunya. La idea original fou de Josep Maria Benet i Jornet i adaptada per Jordi Galceran i Lluís Arcarazo. El repartiment, amb més de 30 actors principals, estava encapçalat per Emma Vilarasau i Jordi Dauder, que a la sèrie feien d'Eulàlia i Mateu Montsolís, dos germans propietaris d'unes caves al Penedès, membres d'una rica família que es movia en la hipocresia de l'aristocràcia.
Argument
L'argument gira al voltant d'un incest entre l'Eulàlia (Emma Vilarasau) i en Mateu Montsolís (Jordi Dauder), fruit del qual fou el naixement d'un fill, l'Eduard (Eduard Farelo). Però els Montsolís no es poden permetre l'escàndol que sorgiria en cas que això sortís a la llum, de manera que guarden el secret i fan creure a tothom que l'Eduard és fill d'una relació entre en Mateu i Àngels Estivill, amants de joventut (alhora, la matriarca de la família es pensa que l'Eduard és fill de l'Eulàlia i un desconegut i no coneix l'existència de l'incest). Quan al primer capítol de la sèrie Àngels és assassinada alguns fets es precipiten i la lluita dels dos germans per ocultar el secret davant el món i davant la pròpia família pren una dimensió més violenta i aferrissada. Mentrestant veiem, capítol rere capítol, com avança la vida de cadascun dels membres de la família Montsolís.
L'eix de la sèrie, de fet, és la seva temàtica, molt polèmica quan es va emetre, en la que hi trobem en abundància els enganys i les traïcions, els assassinats, les juguesques frívoles, l'enveja, l'avaricia, les relacions incestuoses, la crítica a la hipocresia, l'homosexualitat, els xantatges i el joc brut així com les relacions més tèrboles entre els membres d'una poderosa família enmig d'una atmosfera asfixiant. Tot i ser també l'origen de la polèmica, aquests van ser, en gran part, els motius de l'èxit de la sèrie, que va ser allargada en dues ocasions, Nissaga de Poder va ser una de les sèries més populars a Catalunya.
Repartiment
- Emma Vilarasau — Eulàlia Montsolís (Totes les temporades)
- Jordi Dauder — Mateu Montsolís (Totes)
- Jordi Bosch i Palacios — Raimon Montsolís (Totes)
- Eduard Farelo — Eduard Montsolís (Totes)
- Montserrat Salvador — Sra Mercè Aymerich (1, 2)
- David Bagés — Amadeu Cabanilles (1, 2)
- David Selvas — Fèlix Montsolís (1)
- Mònica López — Abril Montsolís (1, 2)
- Olalla Moreno — Laia Montsolís (1, 2)
- Muntsa Alcañiz — Sílvia Ribalta (1, 2)
- Nina — Pilar Solano (Totes)
- Marta Padovan — Assumpció Romaguera (Totes)
- Jordi Banacolocha — Tomàs Gómez (Totes)
- Enric Majó — Maurici Castro (Totes)
- Mercè Sampietro — Montserrat Capdevila (2, 3)
- Víctor Pi — Mossèn David Sollerich (Totes)
- Mercè Comes — Agustina Molins (Totes)
- Lluís Marco — Dr. Joan Vidal-Garriga (2, 3)
- Àlex Casanovas — Enric Cabanes (1, 2)
- Biel Durán — Toni Castro (Totes)
- Mercè Lleixà — Lluïssa Solano (Totes)
- Rosa Novell — Sofía Palau (2, 3)
- Núria Prims — Mariona Montsolís (1, 2)
- Eva Santolària — Elisenda Castro (Totes)
- Montse Mostaza — Laura Vilalta (3)
- Alfred Lucchetti — Sebastià Vilalta (3)
- Mingo Ràfols — Roger Cànoves (Totes)
- Cristina Dilla — Neus Grácia (Totes)
- Boris Ruiz — Màrius Bertran (3)
- Rosa Renom — Helena Savall (3)
- Mònica Lucchetti — Maria / Clara Bellmunt / Isabel Pomer (2, 3)
- Lluís Posada - Josep / Raimón Tarrades (2)
- Alícia González Laà — Inés (1, 2)
- Martí Milla — Xavier (2, 3)
- Pep Tosar — Jordi (2)
- Artur Trias — Artur Rius (Totes)
- Ignasi Abadal — Domènec Tubau (3)
- Carles Arquimbau — Josep María Clariana "Xato" (Totes)
- Roser Batalla — Sergent Maite Aguirre (Totes)
- Anna Briansó — Judith Fontseré (1, 2)
- Sergio Caballero — Damià Muntada (3)
- Ester Formosa — Pietat Martinell (3)
- Carme Fortuny — Antònia Martinell (3)
- Josep Linuesa — Marçal Castro (Totes)
- Mercè Montalà — Lídia Turó (1, 2)
- Pep Anton Muñoz — Gerard Vilalta (2, 3)
- Mònica Randall — Aurora Jané (2)
- Ernest Serrahima — Miquel Capdevila (Totes)
- Miquel Sitjar — Gabriel Montsolís (1, 2)
- Pep Torrents — Dr. Isidre Mercader - Foraster (1, 2)
- Pere Ventura — Oriol Llongueras (1, 2)
- Arnau Vilardebó — Quim Balaguer (2)
- Eulàlia Ramón — Angels Estivill (1)
- Assumpció Castellet — Carmeta (Totes)
- Joan Dalmau — Conrad Agulló (1)
- Marta Martorell — Caterina Roca (1, 2)
Audiències
Durant la seua emissió, va tenir una mitjana de 661.000 teleespectadors. El seu últim capítol emès el 3 de maig de 1998 va ser seguit per 1.491.000 teleespectadors. L'evolució de la mitjana d'espectadors per temporada va ser la següent:[1]
| Temporada | Capítols | Període d'emissió | Espectadors | Quota (%) |
|---|---|---|---|---|
| Primera | 1 a 121 | 28/01/1996 a 15/07/1996 | 541.000 | 29,8 |
| Segona | 122 a 317 | 16/09/1996 a 06/07/1997 | 671.000 | 36,9 |
| Tercera | 318 a 476 | 08/09/1997 a 03/05/1998 | 737.000 | 41,9 |
El final
(Aquest text revela secrets importants de l'argument) El protagonista, Mateu Montsolís, reapareix quan l'espectador el creia mort per salvar el seu nét Roger del segrest que s'havia planejat per acabar d'ensorrar la família (que està en plena decadència). L'Eulàlia, que tampoc sabia que era viu, li salva la vida encara que el seu germà l'hagi amenaçat de mort per haver-li atribuït tots els crims que havien comès junts (inclòs el d'en Fèlix, fill d'en Mateu, assassinat en mans de l'Eulàlia) després de la seva aparent mort. A partir del moment de la reaparició amb una de les frases més recordades ("Sóc viu, Eulàlia. Encara sóc viu."), l'argument es desenvolupa amb més rapidesa fins a arribar al final en què els dos germans decideixen, per segona vegada, suïcidar-se en saber que en Mateu pateix un càncer terminal. En la penúltima escena de la sèrie es veuen els dos germans a bord d'un iot que acabarà cremat arran de l'incendi que provoquen.
La polèmica
L'audiència, la crítica i els mateixos actors i actrius de la sèrie van manifestar-se en desacord envers com havia estat efectuada aquesta escena per culpa dels efectes tècnics de qualitat dubtosa -origen de moltes bromes posteriors que defensen que els germans estaven celebrant una barbacoa- després d'haver-se ofert a cobrar menys per aconseguir uns efectes visuals de més qualitat i a l'alçada de la sèrie i del seu argument.
Una de les coses més criticades per part de l'audiència és que la sèrie s'acabés sense que l'Eduard sabés que l'Eulàlia -de qui s'enamorava després de la mort de l'Abril, la seva dona i filla del tercer germà Montsolís (relació que feia que tres dels quatre avis que tenia el seu fill fossin els germans Montsolís)- era la seva mare. De fet, però, hagués estat un error i quelcom força fals que, després de la lluita a què s'havien donat els Montsolís per ocultar el secret, aquest esdevingués del domini públic en un hipotètic final. A més, tampoc es reconeix la trama de la seqüela de la sèrie, on l'Eduard descobreix el secret, com una part de l'argument i, per tant, es considera que la sèrie acaba en aquest punt esmentat.
L'Eulàlia, indultada per l'audiència
Durant tota la sèrie els guionistes juguen amb el fet que els espectadors entenguin per què l'Eulàlia fa el que fa. Es mostren dos orígens de la mateixa conducta presa pels dos germans. Tots dos actuen per la via dels crims, però mentre en Mateu actua per tal d'evitar l'escàndol i el mou la mateixa hipocresia que domina a la seva mare, l'Eulàlia ho fa absolutament tot per a protegir el seu fill i per a alliberar-lo d'aquesta esmentada hipocresia, de les aparences, la manca de compassió i l'excés de rigidesa que l'han convertida a ella en la dona freda i distant que és i en l'ovella negra de la família que, en realitat, és la que sempre agafa el brau per les banyes quan tot se'n va en orris.
Aquesta possible justificació dels crims comesos per l'Eulàlia, moltes vegades a contracor, fan possible que l'espectador/a es vegi en la comprensió vers la filla dels Montsolís i l'ha convertida en un dels personatges de ficció -si no el que més- més estimats de Catalunya.
Nissaga: l'herència
Amb la mort d'Eulàlia i Mateu Monsolís s'acaba la sèrie. Malgrat tot, degut a l'èxit de la telenovel·la va sorgir un any més tard la seqüela "Nissaga: l'herència" en què l'acció se situava uns anys més tard de "Nissaga de Poder" de manera que els personatges eren més grans. La sèrie però, no va tenir la mateixa acceptació que la seva precedent.
Referències
- ↑ EL PUNT - 23/12/2009: L'últim batec d'«El cor»