Nou Camerun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Camerun 1901–1972

Nou Camerun (Neukamerun en alemany) fou el nom dels territoris centrals (equatorials) africans cedits per França a Alemanya el 1911. Al prendre possessió del càrrec el 1907, Theodor Seitz, governador alemany del Camerun (Kamerun), va defensar l'adquisició de territoris del Congo francès.[1] El únic riu important que permetia la sortida de les possessions alemanyes a l'Àfrica Centrals era el riu Congo, i els territoris a l'est del Camerun podrien tenir un accés millor a aquella via fluvial.[2]

França i Alemanya eren rivals pel Marroc, i el 1911, la crisis d'Agadir va esclatar sobre la qüestió de la possessió d'aquell regne. França i Alemanya van acordar negociar el 9 de juliol de 1911, i el 4 de novembre, van signar el Tractat de Fes. França va acordar cedir part del Congo francès a Alemanya a canvi de reconeixement alemany dels drets de França al Marroc i una tira de terra a l'extrem nord-oriental del Camerun Alemeny entre els rius Logone i Chari.[3] El protectorat de Camerun va créixer de 465.000 km² a 760.000 km².[3] Otto Gleim era governador de Kamerun en aquell moment. Es va dividir en dos parts: el Nou Cameru del Nord i el Nou Camerun del Sud.

El canvi va provocar debat dins Alemanya; els adversaris van argumentar que els territoris nous oferien poques oportunitats per l'explotació comercial o altres beneficis. El secretari colonial alemany finalment va dimitir a causa de l'afer.[3]

Durant la Primera Guerra Mundial, França volia recuperar els territoris cedits i ho va aconseguir.[4] Ja abans de 1916, amb la rendició de forces alemanyes a l'Àfrica occidental o central, França va agafar els territoris i els va reincorporar als seus dominis. El 1921 França va agafar control de l'anomenat Camerun Oriental (la part oriental de l'antic Camerun Alemany en les seves fronteres de 1911) com a mandat de la Lliga de Nacions i en aquesta condició no va ser integrat a l'Àfrica Equatorial francesa. El territori avui forma part del Txad, República Centreafricana, República del Congo, i Gabon.[5]

Referències[modifica]

  1. Ngoh 74.
  2. Neba, Aaron. Modern Geography of the Republic of Cameroon (en angles). 3rd ed.. Bamenda: Neba Publishers, 1999, p. 4. ISBN 0-941815-02-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 DeLancey and DeLancey 200.
  4. Ngoh 128.
  5. Neba 4–5.

Bibliografia[modifica]

  • DeLancey, Mark W., and DeLancey, Mark Dike (2000). Historical Dictionary of the Republic of Cameroon (3rd ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Press. ISBN 0-8108-3775-7.
  • Hoffmann, Florian (2007). Okkupation und Militärverwaltung in Kamerun. Etablierung und Institutionalisierung des kolonialen Gewaltmonopols. Göttingen: Cuvillier. ISBN 978-3-86727-472-2
  • Neba, Aaron. Modern Geography of the Republic of Cameroon (en angles). 3rd ed.. Bamenda: Neba Publishers, 1999. ISBN 0-941815-02-1. 
  • Ngoh, Victor Julius (1996). History of Cameroon Since 1800. Limbé: Presbook. ISBN 0-333-47121-0.
  • Map of the German Cameroons Arxivat 2007-07-11 a Wayback Machine.