Novel·la negra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:23, 6 oct 2016 amb l'última edició de General Basset (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Novel·la negra "dura" o novel·la negra hard-boiled (en anglès, hardboiled o hard-boiled crime fiction o hard-boiled detective fiction) és un gènere literari dins el policíac que fa referència a característiques de la vida dels anys vint del segle XX, en què es va fer servir per a la nova tendència de la novel·la detectivesca de l'època a causa del seu culte a la violència, el sarcasme i el ritme trepidant de l'acció, i que es va estendre a la corresponent escola originadora del thriller, als escriptors d'aquesta i també als protagonistes d'aquesta mena de ficció (fonamentalment, detectius privats). En certa manera, la novel·la negra va consistir en la transferència del "western" a la gran ciutat nord-americana d'aquest segle, canviant l'espai horitzontal pel vertical, el cavall per l'automòbil, els "xèrifs" per la policia urbana, els bandolers pels gàngsters, i renovellant els rituals i la mítica de la narrativa de l'oest. Però, la corrupció policial i administrativa dels "Roaring Twenties" (Els feliços, o estrepitosos, anys vint) va establir un fet diferencial transcendent, palesat en els fronts progressistes dels millors escriptors de ficció hard-boiled. La primera generació d'aquesta escola als EUA va llaurar la fama de la revista estatunidenca Black Mask, especialment sota la direcció de Joseph Thompson Shaw i gràcies a novel·listes com ara Dashiell Hammett, Raoul Whitfield, Horace McCoy, Paul Cain, etc., fins a arribar a Raymond Chandler, líder de la segona generació. L'estil, evolucionat per les influències dels altres subgèneres de la novel·la negra, s'ha continuat practicant fins avui, amb aportacions memorables d'autors com Ross Macdonald o Donald Westlake, entre molts d'altres. Els mètodes hard-boiled (llenguatge incisiu i irònic, ritme frenètic, escepticisme, acció violenta) també han estat emprats per novel·listes d'ideologia ultradretana, des de Carroll John Daly, pioner del subgènere en Black Mask, fins a Mickey Spillane durant l'etapa històrica de la "cacera de bruixes de McCarthy" als Estats Units.

Vegeu també

Enllaços externs