Nuria Enguita Mayo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1967  (56/57 anys)Madrid |
| Directora Institut Valencià d'Art Modern | |
| 21 setembre 2020 – 21 febrer 2024 ← José Miguel García Cortés | |
| Directora Bombas Gens | |
| 2017 – 2020 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora de l'art, comissària d'exposicions |
| Ocupador | Institut Valencià d'Art Modern (2020–2024) |
Nuria Enguita Mayo (Madrid, 1967) és una historiadora i Curadora d'art espanyola que directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) entre 2020 i 2024.[1][2]
Trajectòria[modifica]
Enguita naix en Madrid el 1967. Es va llicenciar en Història i Teoria de l'Art per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).[1]
Entre 1991 i 1998, va treballar com a conservadora de l'IVAM, sota la batuta de Vicente Todolí i Carmen Alborch,[3] quan el centre es va convertir en la primera meitat dels anys 90 en un referent a Espanya i va aconseguir obrir-se aviat un lloc en el circuit internacional.[1] Des de 1998 i durant deu anys va ser la responsable artística de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona,[4] on va substituir a l'historiador Manuel Borja-Villel.
També ha estat comissària a Manifesta 4 celebrada a Frankfurt en 2002, així com de la Trobada Internacional de Medellín el 2011 i de la 31 Biennal de São Paulo en 2014, a més de nombroses exposicions.[5] Enguita ha posat en marxa i dirigit el centre d'art Bombes Gens en València des 2017 fins a la seua marxa en 2020, una institució creada per la fundació privada Por Amor al Arte.[4] Un dels seus objectius com a directora de museu és «fer visibles a totes aquelles persones excloses de l'art per qüestions de gènere, raça o classe».[3] Al setembre de 2020 va assumir la direcció de l'IVAM.[4] En el seu projecte s'hi inclouen programacions històriques, reivindicar artistes menys explotats, una visió feminista, i l'apertura d'una nova seu en València.[6]
A part de la seua tasca com a curadora d'art, Enguita ha estat coeditora de la revista d'art contemporani Afterall editada pel Central Saint Martins College of Arts & Design de la Universitat de les Arts de Londres i realitzada en co-edició amb el Museum van Hedendaagse Kunts Antwerpen, Antwerp. De 2011 a 2020, va ser també coeditora de la revista valenciana Concreta[3] i ha publicat textos en diversos llibres i catàlegs.[5]
El febrer de 2024 va dimitir de càrrec acusada d'haver donat dues finques als membres del jurat que la van nomenar.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bono, Ferran. «Nuria Enguita, nueva directora del IVAM, quiere ampliar el punto de mira internacional del museo» (en castellà), 24-09-2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ ARTEINFORMADO. «Nuria Enguita Mayo. Comisario, Crítico/Periodista» (en castellà), 20140603. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Nuria Enguita, Directora del IVAM: “El cuerpo está presente cada vez más en el arte y eso es muy transformador.”» (en castellà), 18-11-2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 elDiariocv. «Nuria Enguita, seleccionada nueva directora del IVAM» (en castellà), 04-09-2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Bono, Ferran. «Nuria Enguita se perfila como la nueva directora del IVAM» (en castellà), 03-08-2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Nuria Enguita: «No hablo del pasado. El IVAM tiene que ser un museo del siglo XXI»» (en castellà). Las Provincias, 24-09-2020. [Consulta: 22 juny 2021].
- ↑ «Nuria Enguita, directora del IVAM, dimite por el caso de sus dos fincas donadas al jurado que la nombró» (en castellà), 21-02-2024. [Consulta: 21 febrer 2024].