Oecanthus laricis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOecanthus laricis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN15129 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOrthoptera
FamíliaGryllidae
GènereOecanthus
EspècieOecanthus laricis Modifica el valor a Wikidata
Walker, 1963[1]

Oecanthus laricis és una espècie d'ortòpter ensífer de la família Gryllidae endèmic dels Estats Units.

Descripció[modifica]

Té una longitud de 13-15 mm. És llarg, estret i amb el cos lleugerament aplanat. El cap, el pronot (placa dorsal darrere del cap) i les potes són de color marró verdós. El cap i el pronot poden tindre franges o taques de color negre. Les ales anteriors són verdes (tot i que s'esvaeix en els exemplars morts recol·lectats) i fan 12 mm de llargària total.[2][3]

Reproducció[modifica]

Té una sola generació per any.[2]

Alimentació[modifica]

Menja tamarac (Larix laricina) a Michigan.[2]

Distribució geogràfica[modifica]

És un endemisme dels Estats Units: sud-est de Michigan i nord-est d'Ohio.[4][2][5]

Període actiu[modifica]

Entre la primera setmana de l'agost fins a la segona setmana del setembre.[2][3]

Carrisqueig[modifica]

A 25 °C de temperatura és com una mena de refilet continu a 37 p/s i amb una freqüència de transmissió de 3,4 kHz.[2]

Estat de conservació[modifica]

Les seues principals amenaces són la destrucció i degradació del seu hàbitat, i els canvis hidrològics causats pel desenvolupament comercial i agrícola.[6]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alexander, Richard D., Ann E. Pace i Daniel Otte, 1972. The singing insects of Michigan. The Great Lakes Entomologist 5(2): 33-69.
  • Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 1996. UICN, Gland, Suïssa.
  • Bland, R.G., 2003. The Orthoptera of Michigan: Biology, Keys, and Descriptions of Grasshoppers, Katydids, and Crickets. Michigan State University Extension, East Lansing. Extension Bulletin E-2815. 220pp.
  • Borror, D.J. i R.E. White, 1970. A Field Guide to the Insects of North America and Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 404pp.
  • Dunn, G.A., 1999. Insects of the Great Lakes Region. University of Michigan Press, Ann Arbor. 324pp.
  • Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
  • UICN, 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Martin, J.E.H., 1977. The Insects and Arachnids of Canada (Part 1): Collecting, preparing, and preserving insects, mites, and spiders. Publication 1643. Biosystematics Research Institute, Ottawa.
  • Otte, Daniel, 1994. Crickets (Grylloidea). Orthoptera Species File 1. The Orthopterists' Society and The Academy of Natural Sciences of Philadelphia. Filadèlfia, Pennsilvània, els Estats Units. 120. ISBN 0-9640101-2-7.
  • U.S. Fish and Wildlife Service (USFWS), 1989. Endangered and threatened wildlife and plants; animal notice of review. Federal Register, Department of the Interior 54(4): 554-579.
  • Walker, Thomas J., 1963. The taxonomy and calling songs of United States tree crickets (Orthoptera: Gryllidae: Decanthinae). 2. the Nigricornis group of the genus Oecanthus. Annals Ent. Soc. Amer. 56: 772-788. «PDF».

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.