Oleksandr Moissèienko

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Oleksandr Moisèienko)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oleksandr Moissèienko

Oleksandr Moissèienko el 2013
Naixement Олександр Олександрович Моїсеєнко
Oleksandr Oleksàndrovitx Moissèienko
17 de maig de 1980 (1980-05-17) (34 anys)
Severomorsk, RSS de Rússia
Nacionalitat Ucraïna Ucraïna
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (2000)
Campió d'Ucraïna (1999)
Campió d'Europa (2013)
Notes
Màxim Elo: 2726 (setembre 2011)

Oleksandr Oleksàndrovitx Moissèienko (en ucraïnès: Олександр Олександрович Моїсеєнко), nascut el 17 de maig de 1980, és un jugador d'escacs ucraïnès, que té el títol de Gran Mestre des de 2000.

A la llista d'Elo de la FIDE de maig de 2014, hi tenia un Elo de 2707 punts, cosa que en feia el jugador número 4 (en actiu) d'Ucraïna,[1] i el 40è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2726 punts, a la llista de setembre de 2011 (posició 21 al rànquing mundial).[2]

Biografia i resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Tot i que va néixer a Severomorsk, a la província de Murmansk, al nord-oest de Rússia, és de família ucraïnesa, i va anar a viure amb la seva família a Khàrkiv, Ucraïna, quan tenia nou anys. Va començar a destacar en el món dels escacs ja en edat juvenil. Va participar representant Ucraïna a l'Olimpíada d'escacs de la joventut de 1995, com a segon tauler, en un equip en què també hi havia Oleksandr Kovtxan i Serhí Fedortxuk.[3] El 1996, Moiseenko va participar en el Campionat del món Sub-16 a Cala Galdana, on hi acabà en 9a posició,[4] i hi obtingué el títol de Mestre Internacional. El 1998, fou 2n al Campionat d'Ucraïna juvenil, a Khàrkiv, amb 7/11 punts. El mateix any, empatà als llocs 2n-5è al Campionat d'Europa juvenil, amb una puntuació de 6.5/9.[5]

El 1999, empatà als llocs 1r-5è al Campionat d'Ucraïna, a Alushta.[6] A un torneig de Grans Mestres a Ucraïna el 1999, hi fou primer en solitari amb 10/13, guanyant-hi una norma de GM. Posteriorment el mateix any empatà als llocs 1r-2n a Oriol amb 8/11 punts. A Krasnodar 1999, hi guanyà amb 7.5/11. Aquesta sèrie d'excel·lents resultats li varen permetre d'obtenir el títol de Gran Mestre. El 2000, fou segon al Campionat d'Ucraïna júnior, a Khàrkiv, amb 7.5/11.[5]

Moissèienko va puntuar 8.5/13 al Campionat d'Europa individual a Estambul 2003, on hi quedà empatat als llocs 4t-11è,[7] cosa que el va classificar per disputar el Campionat del món de la FIDE de 2004 a Trípoli. Allà, hi derrotà Serguei Dolmàtov en primera ronda, per 1.5-0.5. A la segona ronda, derrotà Victor Bologan per 2.5-1.5, i fou finalment eliminat en tercera ronda per Vladimir Akopian per 0.5-1.5.[8]

A finals de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on hi tingué una actuació regular i fou eliminat en segona ronda per Loek van Wely.[9][10][11] El 2006 fou primer en solitari, amb 7,5 /9 al colossal obert d'escacs de Cappelle-la-Grande (624 participants, amb 112 GMs i 80 MIs), per davant, entre d'altres, de Vugar Gaixímov.[12]

Moissèienko ho ha fet especialment bé en torneigs al Canadà en els darrers anys. El 2003, al torneig International Pro-Am de Guelph, hi empatà als llocs 3r-5è, amb 6.5/9 punts. També el 2003, guanyà el Chess'n Math Association Futurity de Toronto amb 8.5/10. Va guanyar el Canadian Open de 2003 a Kapuskasing amb 8/10.[13] L'any següent, al mateix lloc, va defensar amb èxit el títol, empatat amb Dimitri Tyomkin, amb 8/10.[14] Va guanyar el torneig internacional Pro-Am de Guelph de 2004 amb 7.5/9. Empatà als llocs 2n-3r al torneig internacional de Mont-real de 2004 amb 7/11. Al Canadian Open de 2005 a Edmonton, hi puntuà 7/10, acabant empatat als llocs 12-27è. El 2006 va guanyar l'obert de Quebec a Mont-real amb 8/9, i empatà als llocs 3r-9è al Canadian Open a Kitchener amb 6.5/9.[15] El 2008, Moissèienko empatà al primer lloc, amb 6.5/9, amb Victor Mikhalevski, Eduardas Rozentalis, i Matthieu Cornette, al Canadian Open a Mont-real,[16] i també va guanyar el torneig internacional d'Edmonton de 2008, amb 7/9, per davant de l'ex Campió dels EUA Alexander Shabalov i de Surya Sekar Ganguly.[17] El 2008, va vèncer el fort Memorial Rubinstein a Polanica-Zdrój.[18]

Guanya l'edició de 2009 de l'Aeroflot Open, empatat a punts amb Étienne Bacrot.[19]

El juny de 2011 empatà als llocs 3r-4t a Kíev, al 80è Campionat d'Ucraïna (el campió fou Ruslan Ponomariov).[20] També el 2011 al Campionat d'Europa absolut celebrat a Aix les Bains, hi empatà al primer lloc, amb 8'5/11 punts, amb Vladimir Potkin, Radosław Wojtaszek, i Judit Polgár, però fou quart per desempat.[21] Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[22][23] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una actuació raonable; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per David Navara (2-4).[24]

El maig de 2013 es proclamà Campió d'Europa a Legnica, Polònia, per millor desempat, per damunt de Ievgueni Alekséiev.[25][26]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[27] on hi tingué una actuació regular, i arribà a la tercera ronda, on fou eliminat per Borís Guélfand ½-1½.[28]

Participació en competicions per equips[modifica | modifica el codi]

Moissèienko ha participat, representant Ucraïna, quatre cops a les Olimpíades d'escacs. Fou membre de l'equip ucraïnès que assolí la medalla d'or a la 36a Olimpíada, Calvià 2004, i també del que assolí la medalla d'or a la XXXIX Olimpíada, Khanty-Mansiysk 2010. També va participar en les edicions de 2003 i 2005 del Campionat d'Europa per equips, i al Campionat del món per equips de 2005 i de 2011.[29]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Ucraïna"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 11 de maig de 2014].
  2. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Oleksandr Moissèienko «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  3. «Children's Chess Olympiads: Ukraine» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 30 de gener de 2012].
  4. «Classificació final del Campionat del món Sub-16, 1996». old.chess.gr. [Consulta: 26 de desembre de 2011].
  5. 5,0 5,1 «Fitxa d'Oleksandr Moissèienko» (en anglès). chessmetrics.com. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  6. «Historial del Campionat d'escacs d'Ucraïna» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  7. «'European Championships 2003» (en anglès). TWIC 449. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  8. «World Chess Championship 2004 FIDE Knockout Matches» (en anglès). Quadres de resultats dels matxs pel Campionat del món de la FIDE de 2004, a Líbia. FIDE. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  9. «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  10. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  11. Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580, 19 de desembre de 2005. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  12. «22e Open International de Cappelle-la-Grande 2006, Classement final» (en francès). cappelle-chess.fr. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  13. «Campions del Canadian Open» (en anglès). compilat per Jonathan Berry. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  14. Crowther, Mark. «TWIC 506: Canadian Open Championship» (en anglès). London Chess Center, 19 de juliol de 2004. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  15. «Resultats d'Oleksandr Moissèienko» (en anglès). chess.ca. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  16. «2008 Canadian Open Section A» (en anglès). [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  17. «3rd Edmonton International». FIDE, 2008. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  18. Umiastowski, Adam. «Historial, resultats complets, partides, i taules de creuaments del Memorial Rubinstein» (en polonès). [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  19. Crowther, Mark. «Aeroflot Open 2009» (en anglès). TWIC 747, 2 de març de 2009. [Consulta: 23 de desembre de 2011].
  20. «80th Ukrainian Championship – pictorial impressions» (en anglès). ChessBase.com, 23 de juny de 2011. [Consulta: 27 de desembre de 2011].
  21. «Vladimir Potkin Becomes European Champion» (en anglès). Chessdom. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  22. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 28 de desembre de 2011 (anglès)
  23. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27 d'agost de 2011. [Consulta: 25 de desembre de 2011].
  24. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 28 de desembre de 2011].
  25. Mark Crowther. «14th European Individual Championships 2013» (en anglès), 16 de maig de 2013. [Consulta: 29 de juliol de 2013].
  26. «Campionat d'Europa absolut 2013: Classificació final». chess-results.com. [Consulta: 29 de juliol de 2013].
  27. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  28. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. [Consulta: 7 d'octubre de 2013].
  29. «Fitxa d'Oleksandr Moissèienko» (en anglès). Olimpbase. [Consulta: 28 de desembre de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oleksandr Moissèienko



Títols
Precedit per:
Lubomyr Mykhailets
Volodymyr Baklan
Oleg Berezin
Campió d'Ucraïna
(amb Gennadi Kuzmin
Olexij Bezhodov
Stanislav Sàvtxenko
i Andrij Rakhmangulov)

1999
Succeït per:
Volodymyr Rohovski
Precedit per:
Dmitri Iakovenko
Campió d'Europa d'escacs
2013
Succeït per:
Aleksandr Motiliov