Ondeta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ondeta de Daubechies i la versió escalada

Les ondetes són funcions matemàtiques que divideixen un senyal en diferents components freqüencials, i després estudien cada component amb una resolució que depèn de la seva escala.


Transformades de Fourier vs d'ondeta[modifica | modifica el codi]

O el per què és necessària la transformada d'ondeta.

A l'hora d'analitzar senyals, la Transformada de Fourier ens presenta un problema bàsic: sabem totes les components freqüencials del senyal, però no sabem on estan, és a dir, a quin temps està associat cada component freqüencial. Això és degut al fet que la funció base (sinus i cosinus) és de durada infinita. La solució aplicada aquí típicament és tallar el senyal en diferents parts i analitzar-les per separat. Però, al agafar instants de temps suficientment curts, la Transformada de Fourier ens dóna resultats no desitjats. Aquests efectes no desitjats són deguts al Principi d'incertesa de Heisenberg, que, en termes de processament de senyals, indica que és impossible saber la freqüència exacta i el temps en què ocorre aquesta freqüència en un senyal.

La transformada d'ondeta ens soluciona aquest problema. La diferència bàsica respecte Fourier és que les funcions bases (ondetes mare) tenen una duració finita, per tant ens permeten ubicar les components de freqüència en un instant de temps. En aquest tipus de transformada fem servir un finestra escalable que es desplaça pel senyal i calcula l'espectre per cada posició. Repetim aquest procés diverses vegades canviant la longitud de la finestra i s'obtenen una sèrie de representacions temps-freqüència del senyal; per això podem parlar d'una anàlisi multi-resolució. Per les ondetes no fem servir el terme representacions temps-freqüència, (freqüència es reserva per a transformades de Fourier) sinó de temps-escala. L'escala és inversament proporcional a la freqüència; així direm escala gran per parlar de tot el senyal i escala petita per fixar-nos ens els detalls. Per a les escales grans fem servir finestres grans, per a escales petites, finestres petites. Gràcies a aquest procés, la transformada d'oneta és més útil que no pas la de Fourier per a senyals que presenten pics o irregularitats no periòdiques.

Ondeta mare[modifica | modifica el codi]

Totes les ondetes són variacions d'escala i translació d'una ondeta mare \psi(t) \ :

\psi _{s,\tau} (t) = {1 \over {\sqrt s }}\psi \left( {{{t - \tau} \over s}} \right).

Tota ondeta mare \psi(t) \ ha de complir la condició d'admissió

\int_{}^{}\frac{|\Psi(w)|^2}{|w|}dw > +\infty ,

essent  \Psi(w) \ la transformada de Fourier de \psi(t) \ . Aquesta condició d'admissibilitat implica que la transformada de fourier de \psi(t) \ s'anul·la per w=0 \ , és a dir,

 |\Psi(0)|^2 = 0 \ .

Això vol dir que tota ondeta ha de tenir un espectre pas-banda. D'altra banda, un zero a freqüència zero implica també que el valor mitjà de l'ondeta en el domini del temps ha de ser zero,

 \int_{}^{}\psi(t)dt=0 \ i per tant, ha de ser oscil·latòria.
Meyer
Morlet
Mexican Hat

Breu història[modifica | modifica el codi]

  • Abans del 1930: Jean Baptiste Joseph Fourier (1807) va desenvolupar l'anàlisi freqüencial que ha agafat el seu nom. Això va obrir noves portes a càlculs totalment nous. Després d'això, molts matemàtics van començar a investigar sobre anàlisi escalable. La primera referència que es té d'ondeta data del 1909 i apareix a l'apèndix de la tesi A. Haar.
  • 1930s: En aquesta dècada nombrosos grups d'estudi independents van profunditzar sobre funcions base d'escala variable. Paul Levy va veure que la funció base de Haar era superior a les funcions base de Fourier a l'hora d'analitzar detalls complicats al Moviment brownià.
  • 1960-1980: Entre el 1960 i el 1980 els matemàtics Guido Weiss i Ronald R. Coifman van estudiar els elements més simples d'un espai de funcions, denominats àtoms, i van trobar la manera de reconstruir funcions fent servir aquests "àtoms". Al 1980 Grossman i Morlet van definir el concepte d'ondeta en el context de la física quàntica.
  • Després del 1980: Al 1985 Stephane Mallat va fer un gran treball d'investigació en processat digital d'imatge. Va descobrir relacions entre filtres mirall en quadratura, algorismes de piràmide i bases ortonormals d'ondícules. Inspirat per aquest últim, Y. Meyer va idear les primeres ondícules no-trivials. Uns quants anys més tard, Ingrid Daubechies va fer servir el treball de Mallat per fer un conjunt de funcions base ortonormals que són la pedra angular de les ondetes d'avui en dia.

Usos de l'ondeta[modifica | modifica el codi]

Igual que amb la Transformada de Fourier, tenim transformada contínua d'ondeta i transformada discreta d'ondeta. La contínua s'acostuma a usar en anàlisi de senyals i, per tant, en el camp de la investigació científica, mentre que la discreta té usos més pràctics com ara:

Això ens dóna usos tan variats com ara: la dinàmica molecular, l'astrofísica, l'òptica, l'estudi de les turbulències i la mecànica quàntica, el Processament digital d'imatges, les anàlisis de sang, l'anàlisi d'electrocardiogrames, l'estudi del ADN, l'anàlisi de proteïnes, la meteorologia, el processament de senyals en general, el Reconeixement de la parla, els gràfics per ordinador, l'anàlisi multifractal i en el camp de Bioestadística. En el camp de la compressió de dades, cal esmentar el JPEG 2000, un estàndard de compressió d'imatges que es basa en la transformada discreta d'ondeta.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ondeta Modifica l'enllaç a Wikidata
Graps,Amara. «An introduction to wavelets» (en Anglès), estiu del 1995. [Consulta: 8 de desembre de 2011].
PolyValens. «A Really Friendly Guide To Wavelets PolyValens» (en Anglès), 2011. [Consulta: 8 de desembre de 2011].