Onicòfor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Onicòfors
Onicòfor de la selva amazònica peruana
Onicòfor de la selva amazònica peruana
Classificació científica
Regne: Animalia
Superfílum: Ecdysozoa
Clade: Panarthropoda
Fílum: Onychophora
Grube, 1853
Distribució dels onicòfors: Peripatidae en verd, Peripatopsidae en blau
Distribució dels onicòfors: Peripatidae en verd, Peripatopsidae en blau
Famílies
Peripatidae
Peripatopsidae

Els onicòfors (Onycophora) constitueixen un fílum d'animals terrestres d'aspecte envellutat, semblants a les erugues, l'existència dels quals està registrada des del Cambrià. Estan estretament emparentats amb els artròpodes però els seus nombrosos parells d'apèndixs, els lobòpodes, no són realment articulats.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Presenten un cos allargat, cilíndric i sense segmentar, tot i ser metamèrics. El cap té un parell de tentacles força llargs i anellats a la base dels quals es troben els ulls. La boca s'obre anteriorment en posició ventral i al voltant es troben tot un seguit de lòbuls cutanis. Tenen un parell de papil·les bucals contràctils, una a cada costat de la boca, que segreguen un líquid enganxifós que utilitzen per a capturar els petits artròpodes dels que s'alimenten. Les potes acaben en dues urpes.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

El fílum compta en l'actualitat exclusivament amb formes terrestres dividides en dues famílies:[1]

Els onicòfors es troben ja a fòssils del Cambrià, per exemple als sediments de Burgess Shale. La distribució actual és un reflex de la seva història evolutiva, ja que es troben a zones discontínues que corresponen a fragments del primitiu continent de Gondwana.

Habiten indrets foscs i humits, a la fusta en putrefacció, l'humus i sota les pedres.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els onicòfors presenten diverses estratègies reproductives i poden ser:[2][3][1]

  • Ovípars: la femella pon ous dins els quals es desenvolupen les cries. N'és un exemple el gènere Ooperipatellus.
  • Ovovivípars: la femella pareix cries que s'han desenvolupat a un ou dins el seu cos. Peripatoides novaezealandiae i P. suteri són espècies ovovivípares.
  • Vivípars: les cries es desenvolupen dins l'úter de la mare i s'alimenten a partir dels nutrients que reben a través d'una placenta. Els onicòfors del gènere Peripatus es reprodueixen d'aquesta manera.

Les cries s'assemblen en a les formes adultes si bé sovint són de color blanc. No reben atenció parental i a vegades poden ser devorades per la mare.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Atlas de zoología. Umberto Parenti. Editorial Teide (1978).
  1. 1,0 1,1 "New Zealand Onychophora", Manaaki Whenua - Landcare Research, Nova Zelanda. Consultat el 8/12/2010. http://www.landcareresearch.co.nz/research/biosystematics/invertebrates/onychophora/
  2. Paddy Ryan. 'Peripatus - Walking worms', Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand, actualitzada 1-Març-09 URL: http://www.TeAra.govt.nz/en/peripatus/
  3. Monge-Nájera, J. (1994) "Reproductive trends, habitat type and body characteristics in velvet worms Onychophora" Rev. Bicl.Trop.42L3: 611-622. 1994 http://www.tropinature.com/biogeo/papers/Reproductive.pdf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onicòfor