Organologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ilustració del Syntagma musicum de Praetorius
Quadrangularus Reversum, Harry Partch ±1960

L'Organologia és la ciència que estudia els instruments musicals. Comprèn l'estudi de la història dels instruments, l'ús dels instruments en els diverses cultures, el seu funcionament acústic i la classificació. En alguns d'aquests aspectes, l'organologia s'encavalca amb altres disciplines com ara l'acústica, l'etnomusicologia i la pròpia musicologia.

Diverses cultures antigues ens han deixat documents amb informació sobre els instruments musicals que empraven, així com la seva funció social; algunes d'aquestes descripcions inclouen també un sistema de classificació.

A Europa, els primers documents rellevants sobre aquest tema daten del segle XVI, com el tractat del compositor alemany Martin Agricola Musica instrumentalis deudsch del (1529). Gairebé un segle més tard i de la mà del també alemany Michael Praetorius apareixerà el que es considera el primer tractat sobre organologia, el Syntagma musicum editat el (1618). En aquesta obra trobem una descripció acurada dels instruments, així com comentaris sobre les pràctiques instrumentals de l'època. És, per tant, un document de primer ordre per a l'organologia, la musicologia i molt especialment en el camp de la interpretació de la música antiga amb instruments originals.

Tot i els notables avenços en la construcció i millora dels instruments, poc es va avançar en els aspectes més teòrics i sistematitzadors durant els segles següents. L'interès pels instruments arribats a Europa d'arreu del món va despertar de nou l'interès pel coneixement i classificació dels instruments de la música.

Un dels organòlegs més importants del segle XX fou Curt Sachs. Juntament amb Erich von Hornbostel va idear l'esquema Hornbostel-Sachs per a la classificació dels instruments musicals, publicat el 1914, i que ha mantingut la seva vigència fins a l'actualitat.

La classificació de Hornbostel-Sachs agrupa els instruments tenint en compte el cos vibrant, sorgint les següents categories:

  1. Idiòfons
  2. Membranòfons
  3. Aeròfons
  4. Cordòfons

Posteriorment s'hi afegí un cinquè grup, el dels electròfons.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]