Johannes Tinctoris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Johannes Tinctoris (c. 1435-1511) va ser un compositor flamenc i un teòric de la música del Renaixement. Els seus escrits van influir compositors i altres teòrics de la música renaixentistes. Com molts dels intel·lectuals de l'època, Tinctoris s'interessà per tots els àmbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemàtic i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De la seva vida el que se sap de ben cert és que va estudiar a Orleans, on va ser mestre de cor; també hauria estat mestre del cor de nens a Chartres. Com que el 1460 va ser contractat durant quatre mesos a la catedral de Cambrai, es creu que va estudiar amb Guillaume Dufay i que va viure els darrers anys de la seva vida en aquesta ciutat. Tot i que aquesta afirmació pot ser difícilment verificada, és molt probable que Tinctoris conegués el representant més antic de l'escola borgonyesa.

Tinctoris va passar una gran part de la seva vida a Itàlia. Va marxar cap a Nàpols el 1472, on va ser cantor i capellà del rei Ferran I. Després d'una estada de dos anys a Lieja, s'instal·là novament a Nàpols, fins a l'any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII de França per contractar cantors per a la cort napolitana.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Tinctoris va escriure nombroses obres sobre música. Tot i que els seus escrits no destaquen per la seva originalitat, ja que s'inspira en teòrics anteriors com Boeci, Isidor de Sevilla i d'altres, recull informació molt detallada de les tècniques i dels procediments utilitzats pels compositors de l'època. És seva la frase que atribueix la paternitat de la guitarra al nostre país, concretament va dir: “És evident que també procedeix de la vida aquest instrument inventat pels catalans que uns anomenen guitarra i altres, guiterna”.[2]

Va escriure el primer diccionari dels termes musicals, el Terminorum musicae deffinitorium, una obra sobre les característiques de modes de música, un tractat sobre les proporcions i un llibre consagrat al contrapunt, obra particularment útil en aquest període de canvis de l'estil de Dufay al de Josquin Desprez, en el que es desenvoluparen els contrapunts interns i noves harmonies.

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

  • Terminorum musicae deffinitorium o Diffinitorum musices. La primera enciclopèdia musical impresa.
  • Exposito manus and Proportionale musices. Una exposició sobre la notació rítmica i sobre l'altura.
  • Líber de natura i proprietate tonorum. Una presentació detallada del sistema modal.
  • Liber de art contrapuncti. La seva gran obra en relació als intervals, la consonància i la dissonància.
  • De inventione et usu musice. Va consagrar un ampli estudi a l'origen i a l'evolució de la música, les seves arrels i ramificacions teològiques i metafísiques, i detalls sobre la pràctica instrumental i vocal de l'època.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Heinrich Hüschen. "Johannes Tinctoris," a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
  • Gustave Reese. Music in the Renaissance. Nova York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4. (anglès)
  • Johannes Tinctoris. Liber de arte contrapuncti, tr. Oliver Strunk, a Source Readings in Music History. Nova York, W.W. Norton & Co., 1950. (anglès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Johannes Tinctoris». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. La Sonora. «La guitarra catalana». TV3. [Consulta: 23 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Text de les obres[modifica | modifica el codi]

Text en llatí.