Johannes Tinctoris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Johannes Tinctoris (c. 1435-1511) va ser un compositor flamenc i un teòric de la música del Renaixement. Els seus escrits van influenciar a compositors i d'altres teòrics de la música renaixentistes. Com molts dels intel·lectuals de l'època, Tinctoris s'interessà per tots els àmbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemàtic, i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De la seva vida el que se sap de ben cert és que va estudiar a Orleans on va ser mestre de cor; també hauria estat mestre del cor de nens a Chartres. Com que el 1460 va ser contractat durant quatre mesos a la catedral de Cambrai, es creu que va estudiar amb Guillaume Dufay, i que va viure els darrers anys de la seva vida en aquesta ciutat. Tot i que aquesta afirmació pot ser difícilment verificada, és molt probable que Tinctoris conegués al representant més antic de l'escola borgonyesa.

Tinctoris va passar una gran part de la seva vida a Itàlia. Va marxar cap a Nàpols el 1472 on va ser cantor i capellà del rei Ferran I. Després d'una estada de dos anys a Lieja, s'instal·là novament a Nàpols, fins a l'any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII de França per contractar cantors per a la cort napolitana.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Tinctoris va escriure nombroses obres sobre música. Tot i que els seus escrits no destaquen per la seva originalitat, ja que s'inspira en teòrics anteriors com Boeci, Isidor de Sevilla i d'altres, recull informació molt detallada de les tècniques i dels procediments utilitzats pels compositors de l'època.

Va escriure el primer diccionari dels termes musicals, el Terminorum musicae deffinitorium, una obra sobre les característiques de modes de música, un tractat sobre les proporcions i un llibre consagrat al contrapunt, obra particularment útil en aquest període de canvis de l'estil de Dufay al de Josquin Desprez, en el que es desenvoluparen els contrapunts interns i noves harmonies.

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

  • Terminorum musicae deffinitorium o Diffinitorum musices. La primera enciclopèdia musical impresa.
  • Exposito manus and Proportionale musices. Una exposició sobre la notació rítmica i sobre l'altura.
  • Líber de natura i proprietate tonorum. Una presentació detallada del sistema modal.
  • Liber de art contrapuncti. La seva gran obra en relació als intervals, la consonància i la dissonància.
  • De inventione et usu musice. Va consagrar un ampli estudi a l'origen i a l'evolució de la música, les seves arrels i ramificacions teològiques i metafísiques, i detalls sobre la pràctica instrumental i vocal de l'època.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Article "Johannes Tinctoris" a la Gran Enciclopèdia Catalana

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Heinrich Hüschen. "Johannes Tinctoris," a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
  • Gustave Reese. Music in the Renaissance. Nova York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4. (anglès)
  • Johannes Tinctoris. Liber de arte contrapuncti, tr. Oliver Strunk, a Source Readings in Music History. Nova York, W.W. Norton & Co., 1950. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Text de les obres[modifica | modifica el codi]

Text en llatí.