Nivelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nivelles
Bandera de Nivelles Escut de Nivelles
(En detall) (En detall)
Localització
Localització Nivelles
L'església col·legiata de Santa Gertrudis
L'església col·legiata de Santa Gertrudis
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica
Valònia
Francòfona
Brabant Való
Nivelles
Superfície 60,60 km²
Població (2006)
  • Densitat
24,290 hab.
400,83 hab/km²
Coordenades 50° 35′ N, 04° 19′ E / 50.583°N,4.317°E / 50.583; 4.317Coord.: 50° 35′ N, 04° 19′ E / 50.583°N,4.317°E / 50.583; 4.317
Dirigents:
• Burgmestre:

Pierre Huart (MP)
Majoria política MR-UNi, CDH
Piràmide d'edats
– 0–17 anys
– 18–64 anys
– >65 anys
(01/01/2004)
%
%
18,09%
Estrangers 1.339 (01/07/2005)
Taxa d'atur 14,69% (01/01/2006)
Zona telefònica 067
Web

Nivelles (en neerlandès Nijvel, en való Nivele) és una ciutat belga a la província del Brabant Való en la regió de Valònia. El municipi inclou les viles de Baulers, Bornival, Thines, and Monstreux. Forma part de la Comunitat Francesa de Bèlgica.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Des del 4.000 aC l'àrea va ser transformada pels colons provinents del Danubi en una terra apta per a l'agricultura. Gran part d'aquesta civilització va ser arrasada pels romans durant el segle I aC. Més tard, al segle III, els germànics ho destruïren quasi tot. Al segle VII, el territori era part del regne franc d'Austràsia, el majordom de palau Pipí de Landen, reconstruí la vil·la romana en un terreny de més de 7.800 hectàrees.

En morir Pipí, el 640, el bisbe Amand de Maastricht, va convèncer la vídua de Pipí, Itta, de construir a Nivelles una abadia. La filla d'Itta, Gertrudis, esdevingué la primera abadessa del monasteri i va ser venerada com a santa després de morir. L'arribada massiva de pelegrins va comportar la construcció d'una església encara més gran, que va culminar en l'estructura romànica d'avui en dia. La dedicació de l'església va ser el 1046 en presència de Wazo, príncep-bisbe de Lieja, i Enric III, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquesta va ser l'època daurada del monasteri de Nivelles, que comprenia territoris tan llunyans com Frísia, el riu Mosela i el Rin.

Del segle XIII el 1830[modifica | modifica el codi]

Al segle XIII, Nivelles, que va créixer al voltant de l'església, va ser integrada al Ducat de Brabant. La població era en gran part composta per artesans i membres dels gremis, els quals no s'arronsaven en plantar cara al clergat i la noblesa per obtenir els seus drets. Els hi foren finalment atorgats per Joana, Duquessa de Brabant, al segle XIV. El 1647, un important alçament dels manufacturers de fil va acabar amb la marxa de molts emprenedors al Regne de França, això provocà una davallada en l'economia de la ciutat. Les guerres del segle XVII entre França i els Països Baixos espanyols empitjoraren la situació de la ciutat, ja que Nivelles va ser assetjada i ocupada en diverses ocasions. Els règims austríac i francès del segle XVIII portaren reformes administratives i religioses a la ciutat.

Del 1830 a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

El 1830, Nivelles va ser una de les primeres ciutats a enviar tropes patriòtiques a Brussel·les per lluitar en la Revolució belga. Els anys següents veieren créixer la indústria pesant (metalúrgica i ferroviària). Durant la Primera Guerra Mundial la ciutat va ser malmesa, però fou en la Segona Guerra Mundial quan Nivelles patí estralls seriosos: el 14 de maig de 1940 tot el centre de la ciutat va ser destruït, restant dempeus només els murs de l'església col·legiata. La reconstrucció de l'església de Santa Gertrudis acabà el 1984.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Nau de Santa Gertrudis
  • L'església col·legiata de Santa Gertrudis de Nivelles, patrona de la ciutat, fou construïda entre els segles XI i XIII i és un dels millors exemples de l'estil romànic de Bèlgica. Ha sigut classificada com a un dels majors patrimonis d'Europa. Assota s'han robat tombes d'època merovíngia (segle VII) i carolíngia (segle IX), nogensmenys, sa cripta romànica és una de les més grans d'aquesta mena a tota Europa.
  • El rellotge d'autòmats de 2m (en francés, jacquemart) en una de les torres és coneguda pels vilatans com a Jean de Nivelles, data del 1400, si fa no fa.
  • El convent dels recollets i la seua església data del segle XVI.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Jean de Nivelles
  • Com a Ath, a Nivelles hi ha gegants que desfilen pels carrers en les festes d'agost. Un d'ells, Goliat, és del 1365. La família de Goliat (marit, muller i fill) és acompanyada per animals gegants (un lleó, un camell, un unicorn i un drac).
  • Des del segle XIII, s'hi celebra anualment la processó de Santa Gertrudis de Nivelles.
  • Carnestoltes, però, és més recent, del segle XIX, a mitjan març. Com a Binche, el carnestoltes de Nivelles inclou el famós Gilles.
  • L'especialitat gastronòmica local és la tarte al d’jote, una mena de quiche que inclou molt de formatge, ceba, verdures, ous i mantega.
  • Nivelles també és coneguda pel seu carilló de 49 campanes.

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

El 1972 i el 1974, el Gran Premi de Bèlgica de la Fórmula 1 es va celebrar al circuit Nivelles-Baulers. En ambdues temporades hi va vèncer Emerson Fittipaldi. Avui, però, el circuit ha esdevingut una zona industrial.

El setembre de 2007 Nivelles hostatja el VII Campionat d'Europa de frontó internacional, llargues i joc internacional.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Escut del Brabant való Província del Brabant Való

Beauvechain · Braine-l'Alleud · Braine-le-Château · Chastre · Chaumont-Gistoux · Court-Saint-Étienne · Genappe · Grez-Doiceau · Hélécine · Incourt · Ittre · Jodoigne · La Hulpe · Lasne · Mont-Saint-Guibert · Nivelles · Orp-Jauche · Ottignies-Louvain-la-Neuve · Perwez · Ramillies · Rebecq · Rixensart · Tubize · Villers-la-Ville · Walhain · Waterloo · Wavre

Vegeu també : Bèlgica · Valònia · Municipis