Oriol Morales i Pujolar

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2020)
Infotaula de personaOriol Morales i Pujolar
Biografia
Naixement1990 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre Modifica el valor a Wikidata

Oriol Morales i Pujolar (Figueres 1990) és un autor i director teatral català.[1]

La seva formació teatral es realitza al Col·legi de Teatre de Barcelona on cursa interpretació de text[2] i a l'Institut del Teatre i a l'Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett on cursa direcció escènica i dramatúrgia.[2] És fundador de Teatre SenseSostre l'any 2012,[2] una companyia en què ha dirigit espectacles de creació pròpia conjuntament amb l'Aleix Plana.[2] com Si matessim les mares.[3] i Del que mengen les bèsties.[4]

Ha estrenat espectacles d'autoria pròpia al Teatre Lliure, la Sala Beckett, el Festival Grec, el Festival TNT o a La Pedrera, entre d'altres.[5] Ha estat ajudant de direcció d'Helena Tornero (Kalimat, Teatre Nacional de Catalunya, 2016[6] i El Futur, Teatre Nacional de Catalunya, 2019)[7] i Julio Wallovits (Argentinamiento, Sala Beckett, 2017)[6] i assistent de direcció de Joan Ollé.(En la solitud dels camps de cotó, Teatre Nacional de Catalunya, 2017).[6] És membre del Consell de Redacció de la revista Pausa..[2] L'any 2018, l'obra de Morales titulada Bruels guanya el Premi Adrià Gual[8] i s'estrena al Festival Grec amb la companyia La Llarga.[9]

Obra[6][modifica]

  • Si matessim les mares (coautor Aleix Plana), 2015
  • Del que mengen les bèsties (coautor Aleix Plana), 2013
  • Granotes, 2016
  • Llançament, 2017
  • L'Olor del Tempir , 2014
  • Electra Emètica, 2015
  • Bruels. Premi Adrià Gual 2018[5][10]
  • Articulado ligero, 2020[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Oriol Morales: «Em preocupa i m'interessa la incapacitat de comunicar-se de la societat moderna»». Hora Nova, 02-05-2018. [Consulta: 16 gener 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Oriol Morales i Pujolar». Pausa. Quadern de teatre contemporani. [Consulta: 16 gener 2020].
  3. ↑ «SI MATÉSSIM LES MARES». Teatre Barcelona. [Consulta: 16 gener 2020].
  4. ↑ «Del que mengen les bésties» (en castellà). Alternativa Teatral. [Consulta: 16 gener 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Granotes». Antic Teatre. [Consulta: 16 gener 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Oriol Morales i Pujolar». Sala Beckett. [Consulta: 16 gener 2020].
  7. ↑ «El Futur». Teatre Nacional de Catalunya, 2019. [Consulta: 20 febrer 2020].
  8. ↑ ««Bruels» de La Llarga guanya el Premi Adrià Gual 2018». Institut del Teatre, 31-10-2018. [Consulta: 17 març 2020].
  9. ↑ «Bruels». Festival Grec, 2019. [Consulta: 17 març 2020].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «El fang de la memòria». Núvol.com, 18-11-2019. [Consulta: 16 gener 2020].
  11. ↑ «Articulado ligero». Tantarantana, 2020. [Consulta: 17 març 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oriol_Morales_i_Pujolar&oldid=33216940»