Osceola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Osceola (desambiguació)».
Osceola

Osceola per George Catlin
Naixement 1804
Tallassee (Alabama)
Defunció 30 de gener de 1838 (als 34 anys)
Fort Moultrie, Carolina del Sud,
Altres noms Asi-yahola, Bill Powell
Coneguda per Cap de guerra de la Nació Seminola d'Oklahoma
Osceola

Osceola (1804 – 30 de gener de 1838), també Billy Powell, es va convertir en un líder influent dels Seminola de Florida. De parntiu mixtes, creek, escoto-irlandès, i anglès, va ser criat com creek per la seva mare, ja que la tribu tenia un sistema de parentiu matrilineal parentiu sistema. Va emigrar a Florida quan era un nen, amb altres refugiats Bastons Vermells el 1814, després de la seva derrota en la Guerra Creek.

En 1836, Osceola va dirigir una petita banda de guerrers en la resistència seminola durant la Segona Guerra Seminola, quan Estats Units va tractar de deportar la tribu de les seves terres a la Florida. Es va convertir en un assessor de Micanopy, el cap principal seminola en 1825-1849.[1] Osceola va dirigir la resistència guerrera fins que va ser capturat al setembre de 1837 sota engany, amb una bandera de treva,[2] quan va anar a un fort estatunidenc per fer converses de pau. A causa del seu renom, Osceola ha atret visitants, així com pintors de retrats. Va morir pocs mesos després a la presó de Fort Moultrie a Charleston (Carolina del Sud), d'una infecció interna o la malària segons els informes.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Osceola va rebre el nom de Billy Powell en néixer en 1804 al llogaret creek de Talisi, ara conegut com Tallassee (Alabama), en actual comtat d'Elmore. "La gent de la ciutat de Tallassee ... eren mestissos de nadiu americà/anglès/irlandès/escocesa, i alguns eren negres. Billy era tot això."[3] La seva mare era Polly Coppinger, una dona creek, i el seu pare era William Powell, un comerciant anglès.[4] Polly era filla d'Ann McQueen i Jose Coppinger. Com que els creek tenien un sistema de pareutiu matrilineal, els altres fills de Polly i Ann foren considerats tots com a nascuts al clan de la mare; foren criats a la manera tradicional creek i van guanyar el seu statust del poble de la seva mare. Ann McQueen també era mestissa creek; el seu pare, James McQueen, era escoto-irlandès. Ann era, probablement, germana o tia de Peter McQueen, un líder guerrer creek prominent. Com la seva mare, Billy fou criat en la tribu creek.

Com el seu pare, l'avi matern de Billy, James McQueen també era un comerciant; en 1714 va ser el primer europeu que va comerciar amb els creek a Alabama. Es va quedar a la zona com a comerciant de pells, es casà amb una dona creek i va quedar estretament associat amb aquest poble. Està enterrat al cementiri indi a Franklin (Alabama), prop d'una Església Metodista Missionera creek.

En 1814, després que els Bastons Vermells Creek van ser derrotats per les forces dels Estats Units, Polly agafà Osceola i es va mudar amb altres refugiats creek d'Alabama fins a Florida, on es van unir als seminola. A l'edat adulta, com a part dels seminola, Powell va rebre el seu nom Osceola (/ˌɒsˈlə/ o /ˌsˈlə/). Aquesta és una forma anglicitzada del muskogi Asi-yahola (pronunciat asːi jahoːla); la combinació d' asi, la beguda negra cerimonial feta d'Ilex vomitoria, i yahola, que significa "crit" o "cridaner".[4][5]

En 1821, els Estats Units van adquirir Florida a Espanya. Van començar a arribar més colons euroamericans i envairen els seminola. Després d'unes escaramusses militars inicials i del Tractat de Moultrie Creek de 1823, pel qual els Estats Units es van apoderar de les terres seminoles del nord, Osceola i la seva família es van mudar amb el deminoled més al centre i sud de Florida.

Com adult, Osceola va tenir dues esposes, igual que alguns altres líders creek i seminola. Amb elles, va tenir almenys cinc fills. Una de les seves esposes era afroamericana, i es va oposar ferotgement l'esclavitud dels pobles lliures.[6]

Resistència i líger guerrer[modifica | modifica el codi]

Durant la dècada de 1820 i finals de la dècada, els colons americans van mantenir la pressió sobre el govern dels Estats Units per deportar als seminola de Florida per donar pas al seu desitjat desenvolupament agrícola. En 1832, uns pocs caps seminoles signaren el Tractat de Payne's Landing, pel qual es va acordar renunciar a les seves terres de Florida a canvi de terres a l'oest del riu Mississippi a Territori Indi. Segons la llegenda, Osceola va esquinçar el tractat amb el seu ganivet, tot i que no hi ha informació contemporània d'aquest fet.[7]

Cinc dels caps seminoles més importants, incloent Micanopy dels Seminola Alachua, no estaven d'acord amb la deportació. En represàlia, l'agent indi Wiley Thompson, va declarar que aquests caps serien deposats dels seus càrrecs. Com les relacions dels Estats Units amb el seminoles es deterioraren, Thompson va prohibir la venda d'armes i municions als indis. Osceola, un jove guerrer que es donava a conèixer, es va ressentir d'aquesta prohibició. Va sentir que equipara el seminoles amb els esclaus, que tenien prohibit portar armes.

Thompson considerava Osceola un amic i li va donar un rifle. Més tard, però, quan Osceola va barallar-se amb Thompson, l'agent va tancar el guerrer a Fort King una nit. L'endemà, per assegurar el seu alliberament, Osceola va acordar acatar el Tractat de Payne's Landing i portar els seus seguidors al fort.

El 28 de desembre de 1835, Osceola i els seus seguidors emboscaren i assassinaren Wiley Thompson i sis més fora de Fort King, mentre que un altre grup de seminoles va emboscar i matar una columna de tropes de l'Exèrcit dels Estats Units marxant des de Fort Brooke a Fort King, en el que americans anomenaren massacre de Dade. Aquests atacs gairebé simultanis iniciaren la Segona Guerra Seminola.[8]

Captura[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Osceola, the Man and the Myths", retrieved January 11, 2007
  2. John K. Mahon, HISTORY OF THE SEMINOLE WAR 1835-1842, Second edition (Gainesville: University of Florida, 1985), p. 214. "General Jessup now reached the decision which was to make him more infamous than famous in the eyes of many generations. He decided to persist in his new policy of ignoring flags of truce."
  3. "Osceola Seminole Chief", Myths and Dreams: Exploring the Cultural Legacies of Florida and the Caribbean, Kislak Foundation, 1999–2002, Historical Museum of Southern Florida, retrieved October 10, 2009
  4. 4,0 4,1 "Osceola", The Florida Memory Project, Florida State Library and Archives, retrieved January 27, 2007
  5. Bright, William Native American Placenames of the United States, University of Oklahoma Press, 2004. p. 185 ISBN 978-0-8061-3598-4
  6. Giddings, Joshua R. The Exiles of Florida. Columbus, OH: Follet, Foster and Company, 1858, p. 97. 
  7. "Fable Sealed Osceola's Fame", Orlando Sentinel, July 4, 2004
  8. Mishall, John and Mary Lou Mishall. 2004. The Seminole Wars: America's Longest Indian Conflict. University Press of Florida. ISBN 0-8130-2715-2. pp. 90–91, 95–97.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Marcus, Martin L. Freedom Land. Fiction, Forge Books (Tom Doherty Associates), 2003.
  • Milanich, Jerald T. "Osceola's Head", Archaeology, January/February 2004
  • Wickman, Patricia R. Osceola's Legacy. University of Alabama Press, 1991.