Otelo Saraiva de Carvalho
 | |
| Nom original | Otelo Nuno Romão Saraiva de Carvalho |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 d'agost de 1936 Maputo (Moçambic) |
| Mort | 25 juliol 2021  (84 anys)Lisboa (Portugal) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Otelo |
| Nacionalitat |  Portugal |
| Es coneix per | Líder de la Revolució dels Clavells |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Partit | Força de Unidade Popular |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Servei militar | 1955-1984 |
| Branca militar |  Exèrcit Portuguès |
| Rang militar | Brigadier |
| Conflicte | Guerra colonial portuguesa Revolució dels Clavells |
| Participà en | |
process 396/91 of the 1st Section of the 3rd Judgment of the Criminal Court of Lisbon (en)  | |
| FUP/FP-25 case (en) |
|
Premis Gran Creu de l'Ordem da Liberdade | |
  | |
Otelo Nuno Romão Saraiva de Carvalho (Lourenço Marques, avui Maputo, Moçambic, 31 d'agost de 1936) és un exmilitar portuguès que fou l'estrateg principal de la Revolució dels clavells.
Tinent coronel d'infanteria i veterà de la Guerra d'Angola, va formar part de la Junta de Salvació Nacional que va governar el país després de la Revolució d'Abril. Pels seus mèrits com a cap de l'ocupació militar de Lisboa, va ser designat cap del comando d'Operacions Continentals (COPCON), força armada especial de l'exèrcit portuguès destinada a reprimir els conats contrarevolucionaris. De fet, ell mateix havia escollit personalment Grândola, vila morena, cançó prohibida pel règim d'Oliveira Salazar i Caetano, com a contrasenya de l'inici definitiu de la insurrecció conjunta d'abril. El COPCON va ser l'encarregat de frustrar la temptativa de cop d'estat d'António de Spínola, militar reformista de dreta contrari a les derivacions marxistitzants i anticapitalistes a què semblava abocat el procés revolucionari lusità en aquells moments. Les masses entusiastes de la seva figura i procedir en aquells esdeveniments ascendeixen Saraiva, oficiosament, a brigadier general, nomenament que no serà acceptat pels reformistes de Ramalho Eanes després de la fi de l'"Estiu Calent" de 1975.
Davant el desconcert dels governants provisionals de Portugal pel setge popular al Parlament, Saraiva va declarar públicament les seves intencions programàtiques: era partidari d'un model de democràcia directa i participativa, que el poder es trobés en les mans d'assemblees populars, sota l'avantguarda d'obrers i camperols. El referit model va ser qualificat per alguns d'anarcopopulista. El 26 de juliol de 1975, Saraiva de Carvalho serà homenatjat per Fidel Castro en persona. El president cubà considerava el carismàtic líder militar "un heroi de la revolució portuguesa contra el feixisme, l'imperialisme i la reacció", i així l'hi va fer constar en la seva presència. Així mateix, l'auditori cubà, enfervorit, va corejar: "Cuba, Portugal, units venceran", perquè estaven convençuts que en el petit país ibèric triomfaria una revolució socialista. Així mateix, Saraiva de Carvalho, anteriorment acusat de ser titella dels socialistes o dels comunistes segons l'ocasió, va dirigir algunes operacions particularment polèmiques durant el referit "Estiu Calent" de 1975, període d'extraordinària efervescència en què reaparegueren les disputes internes en el si de l'esquerra (socialistes de Mário Soares, comunistes d'Álvaro Cunhal, i maoistes). Una d'aquestes va ser el setge popular al Parlament, per vaguistes del sector de la construcció amb suport pel Partit Comunista, en què es van tallar els proveïments de queviures als diputats constituents reclosos. Saraiva assoliria aglutinar les disperses forces d'extrema esquerra de la nació, algunes de les quals havien exercitat la lluita armada contra Salazar i l'adhesió de Portugal a l'OTAN.
Referències
- Castro Ruz, Fidel: Discurso con motivo del XXII Aniversario del asalto al Cuartel Moncada, 26 de julio de 1975, Santa Clara, Las Villas. (Vegeu www.cuba.cu/política y gobierno, on es recopilen els discursos i intervencions del líder cubà).
- Fallaci, Oriana: Entrevista con la Historia. Editorial Noguer, Barcelona.
- González Hernández, Juan Carlos: Desarrollo político y consolidación democrática en Portugal. Centro de Estudios Sociológicos de la Universidad de Salamanca.
- Hermano Saraiva, José: Historia de Portugal. (Tom últim.)