PSR B1913+16
 PSR B1913+16 | |
|---|---|
| Tipus | estrella binària espectroscòpica, estel i púlsar  |
| Descobert per | Russell Alan Hulse Joseph Hooton Taylor |
| Data de descobriment | 1974 , Radiotelescopi d'Arecibo |
| Constel·lació | Àguila |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 5,25 kpc [1] |
| Magnitud aparent (V) | 22,5 (banda V)[2] |
| Massa | 1,441 M☉ |
| Ascensió recta (α) | 19h 15m 28s[2] |
| Declinació (δ) | 16° 6' 27.4034''[2] |
| Catàlegs astronòmics | |
PSR B1913+16.0 PSR B1913+16 PSR J1915+1606 SBC9 1137 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) SBC7 741 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) WEB 16499 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
| |
PSR B1913+16 (també conegut com a J1915+1606) és un púlsar en un sistema estel·lar binari, en òrbita amb un altre estel al voltant d'un centre de massa. Va ser descobert en 1974 per Russell Alan Hulse i Joseph Hooton Taylor, Jr., de la Universitat de Princeton,[3] un descobriment pel qual van rebre el premi Nóbel de Física de 1993.
Usant l'antena d'Arecibo de 305 m. Hulse i Taylor van detectar emissions d'ones de ràdio i van identificar la font com un púlsar, és a dir un estel de neutrons altament magnetizat i amb una rotació molt ràpida. L'estrella de neutrons gira al voltant del seu eix 17 vegades per segon aproximadament; per tant, el període de pulsació és de 59 mil·lisegons.
En mesurar les pulsacions de ràdio, Hulse i Talylor van notar que hi havia una variació sistemàtica en el temps d'arribada de les pulsacions. De vegades, les pulsacions arribaven una mica abans de l'esperat; de vegades, després de l'esperat. Aquestes variacions canviaven de manera suau i repetitiva, amb un període, de 7.75 hores. Es van adonar que aquest comportament era predictible si el púlsar es trobava en un sistema estel·lar binari, amb un altre estel.
El púlsar i el seu company segueixen ambdós òrbites el·líptiques al voltant del seu centre de massa comuna. Ambdues es mouen en la seva òrbita d'acord amb les Lleis de Kepler.
Referències[modifica]
- ↑ Paul Demorest «Pulsar rotation measures and large-scale magnetic field reversals in the Galactic disk». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2018, pàg. 11–11. DOI: 10.3847/1538-4365/AA9C45.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Finley, Dave. «Einstein's gravity theory passes toughest test yet: Bizarre binary star system pushes study of relativity to new limits.». Phys.Org.
