Pašavaïta
 Pašavaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pd₃Pb₂Te₂ |
| Epònim | Jan Pašava (en)   |
| Localitat tipus | Talnakh Cu-Ni Deposit, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BE.15 |
| Dana | 2.3.5.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,599Å; b = 5,9381Å; c = 6,3173Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-059 |
| Símbol | Pšv |
| Referències | [1][2] |
La pašavaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor del geògraf txec Dr. Jan Pašava, del Servei Geològic Txec, per la seva investigació a llarg termini dels dipòsits de PGE.
Característiques[modifica]
La pašavaïta és un sulfur de fórmula química Pd₃Pb₂Te₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans subèdrics <20 micres en polaritat.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.[1][2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pašavaïta pertany a «2.BE: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Pb (Bi)» juntament amb els següents minerals: betekhtinita, furutobeïta, rodoplumsita, shandita, parkerita i schlemaïta.
Formació i jaciments[modifica]
La pašavaïta apareix format a partir de la fase tardana de líquids residuals separats d'una massa fosa de sulfur de Ni-Cu derivat d'una intrusió màfica altament diferenciada.[2]
Se n'han trobat jaciments a Rússia.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: polarita i la sperrylita.[2]