Parkerita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralParkerita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNi₃(Bi,Pb)₂S₂
EpònimRobert Lüling Parker Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusInsizwa (en) Tradueix i Frood mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BE.20
Nickel-Strunz 9a ed.2.BE.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.3.4.1
Heys5.8.14
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 11,06Å; b = 8,08Å; c = 11,45Å; β = 90°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorbronze clar
Macleslamel·lars en {111}
Exfoliacióperfecta en {001}; partint de {111}
Tenacitatfràgil
Duresa2[1] o 3[2]
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1936
SímbolPrk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La parkerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor del mineralogista i petrologista suís Robert Lüling Parker (1893-1973).

Característiques[modifica]

La parkerita és un sulfur de fórmula química Ni₃(Bi,Pb)₂S₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de grans menors d'1 mm de longitud; la forma romboèdrica dels grans és controlada per la d'intersecció dels plans de partició i exfoliació.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2[1] o 3.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parkerita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Pb (Bi)» juntament amb els següents minerals: betekhtinita, furutobeïta, rodoplumsita, shandita, schlemaïta i pašavaïta.

Formació i jaciments[modifica]

La parkerita apareix com a grans en altres minerals sulfurs i arsenurs hidrotermals.[2]

Se n'han trobat jaciments a Alemanya, Austràlia, Àustria, el Canadà, Costa d'Ivori, Egipte, Finlàndia, l'Índia, el Japó, el Regne Unit, la República Txeca, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, el Vietnam i la Xina. A Espanya s'ha trobat parkerita a les localitats de Mijas, Ojén i a la Sierra Alpujata (Màlaga); i a Loscos (Terol).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: galena, bismut natiu, bismutinita, tetradimita, hessita, cubanita, maucherita, nickelina, sperrylita, or natiu, calcopirita, pirrotita, pentlandita i siegenita.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parkerita
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Parkerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Parkerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 3 febrer 2017].