Paisatge nevat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:32, 30 maig 2016 amb l'última edició de Jey (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'obra artísticaPaisatge nevat

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPierre-Auguste Renoir Modifica el valor a Wikidata
Creació1870 ↔ 1875
Gènerepaisatge Modifica el valor a Wikidata
Movimentimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida510 (alçària) × 660 (amplada) mm
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1960-21 Modifica el valor a Wikidata

Paisatge nevat (Paysage enneigé) és un quadre de Pierre-Auguste Renoir pertanyent a la col·lecció Walter-Guillaume i dipositat al Museu de l'Orangerie, en el qual, paradoxalment, la neu és poc visible.[1]

Història

Renoir no compartia amb els impressionistes el gust pels paisatges nevats, que són molt poc freqüents en la seua obra. Confessà a Vollard, que li recordava el seu Patinadors a Longchamp (1868): "Mai no he suportat el fred; de manera que de paisatges d'hivern, només hi ha aquesta tela... Recordo també dos o tres petits estudis. I a més, fins i tot suportant el fred, per què pintar la neu, aquesta lepra de la natura?..."[2]

Descripció

Aquest oli sobre tela (51 x 66 cm) és tan sols el reflex del sol i del cel blavós, perquè el blanc, afirmava Renoir, "no existeix en la natura".[1] La neu no cobreix tot el paisatge. No obstant això, quan hi és present, esdevé un banc de proves de la pintura impressionista per a experimentar amb la llum i les ombres acolorides. Aquesta obra serveix al pintor per a demostrar que la neu no és blanca, al contrari del que comunament es creu, sinó que reflecteix tots els colors dels objectes del seu voltant.[3] No porta data, però la seua factura impressionista a base de petites pinzellades atapeïdes l'acosta als paisatges nevats realitzats per Monet pels voltants del 1875.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 68-69.
  2. Ambroise Vollard. En écoutant Cézanne, Degas, Renoir. París, Grasset, col·lecció Les Cahiers Rouges (1938), 1994, pàg. 163.
  3. Paisatge nevat - Museu de l'Orangerie (francès)

Enllaços externs