Paraguanajuatita
 Paraguanajuatita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Bi₂Se₃ |
| Epònim | guanajuatita i para- |
| Localitat tipus | Mina Santa Catarina, Rancho Calvillo, Santa Rosa, Municipi de Guanajuato, Guanajuato, Mèxic |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DC.05c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.09 |
| Dana | 2.11.7.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,13 Å; c = 28,63 Å |
| Color | gris acer |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pgj |
| Referències | [1] |
La paraguanajuatita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la tetradimita. Rep el nom per la seva relació amb la guanajuatita.
Característiques[modifica]
La paraguanajuatita és un sulfur de fórmula química Bi₂Se₃. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1948. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paraguanajuatita pertany a «02.DC - Sulfurs metàl·lics, amb variable proporció M:S» juntament amb els següents minerals:, hedleyitaikunolita, ingodita, joseïta-B, kawazulita, laitakarita, nevskita, pilsenita, skippenita, sulfotsumoïta, tel·lurantimoni, tel·lurobismutita, tetradimita, tsumoïta, baksanita, joseïta-C, protojoseïta, sztrokayita, vihorlatita i tel·luronevskita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Santa Catarina, a la localitat de Rancho Calvillo, al municipi de Guanajuato (Guanajuato, Mèxic). Tot i tractar-se d'una espècie gens habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paraguanajuatita |
- ↑ «Paraguanajuatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2021].