Tsumoïta
 Tsumoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | BiTe |
| Epònim | lloc de descobriment |
| Localitat tipus | Mina Tsumo, Masuda, Shimane, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DC.05b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.10 |
| Dana | 2.8.20.1 |
| Heys | 3.7.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,42 Å; c = 24,05 Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | p3 1m |
| Color | blanc-plata |
| Exfoliació | perfect - basal |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 8,16(5) g/cm3 (mesurada); 8,23 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Pb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-010a |
| Any d'aprovació | 1972 |
| Símbol | Tsm |
| Referències | [1] |
La tsumoïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la tetradimita. Rep el nom de la mina Tsumo, al Japó, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La tsumoïta és un sulfur de fórmula química BiTe. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1972. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tsumoïta pertany a «02.DC - Sulfurs metàl·lics, amb variable proporció M:S» juntament amb els següents minerals:, hedleyitaikunolita, ingodita, joseïta-B, kawazulita, laitakarita, nevskita, paraguanajuatita, pilsenita, skippenita, sulfotsumoïta, tel·lurantimoni, tel·lurobismutita, tetradimita, baksanita, joseïta-C, protojoseïta, sztrokayita, vihorlatita i tel·luronevskita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al museu de la Universitat de Tòquio, al Japó.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Tsumo, a la localitat de Masuda (Shimane, Japó). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.